PAC 1
Resposta 1
Teoria de la convergència:
La teoria de la convergència manté que el comportament multitudinari no és un producte del grup en si mateix, sinó que és portat al grup per individus particulars (Milgram i Toch, 1969). Aquesta teoria de diu, doncs, que la gent que vol actuar d’una certa manera s’uneix per a formar un grup.
Partint d’aquest model per explicar la notíciadiríem que a l’ institut Lluís Vives de València hi havia molts joves que no estaven d’acord amb les retallades de l’estat en l’educació, i a més, estaven indignats per l’actuació policial de fa uns dies contra estudiants del seu mateix institut i per això, mitjançant les xarxes socials, van convocar una nova concentració per protestar en contra d’aquests fets. Més tard, gent del carrer que compartiaaquest pensament amb els estudiants es va unir a la manifestació, i també altres ciutats els hi van enviar el seu suport. Si aquests individus no compartissin el mateix pensament no s’haguessin unit en un grup. Tal i com diu la teoria de la convergència, els alumnes i més persones amb aquest mateix pensament es van ajuntar per tal d’actuar col·lectivament per una causa comú.
Teoria de lanorma emergent:
Els investigadors Turner i Kilian (1957) concedeixen que el comportament social mai es pot prevenir enterament, però que els grups no són irracionals. En poc temps, la gent en els grups fa les seves pròpies regles sobre la marxa. El comportament multitudinari reflecteix els desitjos dels participants, però també és guiat per normes que sorgeixen segons la situació, així com elspapers que pren la gent dins del grup.
Segons aquest model explicaríem la notícia dient que un grup d’estudiants va convocar una manifestació per lluitar pel seus drets, però que en cap moment sabien com es desencadenaria la situació ja que no existien unes normes prèvies d’actuació. A mesura que es va desenvolupar la manifestació es van presentar diferents circumstàncies i va ser sobre lamarxa quan es van crear regles i cada membre del grup va prendre el seu paper. En aquest cas el paper de líders del grup el tenien els estudiants. També trobem seguidors del moviment com les persones del carrer que es van unir a la manifestació, o persones que des d’altres ciutats van donar suport per la causa. Altre paper significatiu del grup el van tenir els oponents, en aquest cas la policia i elgovern que no deixen lluitar al grup per la seva causa.
Teoria del valor afegit:
La teoria de valor afegit o tensió estructural, segons Smelser (1963), diu que el comportament col·lectiu va dirigit a l'obtenció d'una meta, entesa com a canvi a la societat i això es pot aconseguir si es compleixen uns aspectes concrets.
A continuació, en funció d’aquesta teoria, anem a situaraquests aspectes concrets dins el context de la notícia:
Conducta estructural: Donat les retallades en l’educació i la violenta actuació policial, un grup d’estudiants decideix convocar una manifestació.
Tensió estructural: Encara que es tracti d’un grup amb una causa comú, cada individu té a més els seus propis pensaments i la seva manera pròpia d’actuar la qual pot presentar conflictesdins del grup.
Desenvolupament i expansió de les creences: Manifestar-se va ser la manera que els estudiants van escollir per expandir les seves creences.
Factors desencadenants: La manifestació va ser convocada per un interès comú: lluitar en contra de les retallades en educació i en contra de l’actuació policial.
Mobilització per a l’acció: El determinant clau per l’ implicaciódel grup sobre la causa és l’actuació del govern i de la policia contra els joves que només reclamen justícia.
Control social: En aquest cas, la policia, els antidisturbis i el govern són els encarregats d’evitar l’acció del grup.
Per tant, com diu aquest teoria, el comportament d’aquest grup de persones té una meta: lluitar pels drets dels estudiants i en contra dels actes violents...
Regístrate para leer el documento completo.