pac 1

Els adjectius associats a les paraules proposades en aquesta PAC1 (home, dona, treballador, estudiant) no s’ajusten a la imatge que la societat en general tenim sobre el col·lectiu gitano. M’incloc en aquesta part de la societat tot i que m’esforço per evadir-me d’aquesta òptica tant generalitzada i que engloba de manera injusta a tot un col·lectiu i no pas es fixa en les persones i en lescaracterístiques individuals de cadascuna d’aquestes, ja siguin d’un col·lectiu o altre.

Pel que fa als conceptes home/dona, destacar que en el cas del col·lectiu gitano sí que trobem molt més remarcada una jerarquia de la qual n’és víctima la dona, segons paràmetres de sexe i gènere, des de temps remots.

Opino que són moltes les vegades que els paios fem referència a l’ètnia gitana, fent-nosvaler de la paraula “gitano” i caracteritzant aquesta d’una forta càrrega despectiva, estereotipada i prejudicial. Ho afirmo sense por a errar ja que és una gran part de la societat la que de manera errònia o involuntària en moltes ocasions acompanya el terme “gitano” d’una idea preconcebuda sobre la persona en qüestió, utilitzant-lo inclús en altres tipus de context per tal de designar a personesque van brutes, mal arreglades, mal pentinades, etc. Aquesta idea preconcebuda i totalment involuntària en moltes ocasions es deu a tota aquella informació que de manera gratuïta ens han fet arribar les persones del nostre entorn sobre ells, no reflectint la realitat. Generalment i des de temps remots, els gitanos són relacionats amb tot de connotacions negatives com ara els robatoris, la droga ila mala vida, entre d’altres, i considerats una classe inferior i perillosa, la cultura dels quals no els permet evolucionar en comparació a la resta de cultures.

Trobo important parar atenció al concepte “estudiant” proposat a l’enunciat ja que opino que en base a la condició d’educabilitat que tots tenim, la nostra identitat cultural resta condicionada per tot allò que hem après del medisocial en que ens hem criat i que es potser d’aquí d’on parteix tot. En el cas dels nens gitanos, aquest procés d’educació pateix fortes carències degut a una elevada taxa d’absentisme, abandonament i fracàs escolar. No obstant cal esser conscients que tot això no es deu a una manca de capacitats o qualitats per part d’aquests nens ja que si els observem detingudament queda constatat que parteixen deles mateixes capacitats cognitives (aprenentatge, raonament, atenció, memòria, etc) que els nens i nenes paios (així és com ells mateixos ens designen per tal de diferenciar-nos d’ells). Aquestes absències es produeixen repetidament al llarg de l’any i acaben suposant una mancança d’eines necessàries amb que poder satisfer les seves necessitats en un futur, ja sigui laboralment (treballador) o enqualsevol altre àmbit, facilitant possibles processos d’exclusió.
Entenc per tant, l’activitat escolar com a escenari sociocultural on s’estudien els processos de desenvolupament i construcció de les identitats culturals dels alumnes (estudiants), tenint en compte no només les característiques individuals dels nois i noies, sinó sobretot l’entorn, les trajectòries vitals i el context delsindividus. Partint d’aquí em faig la següents preguntes: Podríem eradicar part del problema si l’escola convencional recullis entre els seus plans d’estudi elements de la cultura o de l’estructura social del poble gitano? Potser així els gitanos deixarien de qualificar aquesta com a poc útil per al seu futur o el futur dels seus fills, facilitant la tant necessària assistència d’aquests?
Espero nohaver-me allunyat massa del tema.

Els prejudicis i els estereotips poden afectar a la convivència entre persones de diverses procedències geogràfiques, culturals i socials desencadenant en una possible i usual “agresión o eliminación de uno por el otro” en paraules de Edgar Weber (1997 pag.XII). Aquesta eliminació o la tensió que desencadenaria tal agressió suposa una confrontació de grups...