PAC 1

1.
Existeixen tres vies d’aproximació a la fonamentació epistemològica i disciplinar per entendre la funcionalitat científica i professional de la Pedagogia social.

Via històrica de configuracióde la Pedagogia Social:
Aquesta vessant ens apropa als antecedents i les diferents trajectòries per els que ha passat la pedagogia social. Tanmateix, com el que han dit i diuen els diferents pedagogs ifilòsofs d’aquesta.
La construcció i consolidació de la PS s’ha vist influïda per diferents corrents i/o autors. Des dels precursors Plató, Kant, Hegel, Pestalozzi... als fundadors Natorp , Múgica ifins l’actualitat. El primers, podem dir, que han sigut la base dels segons.

L’expressió “Pedagogia Social” s’utilitza per primera vegada a mitjans del s.XVIII a Alemanya. Neix a causa de lesnecessitats socials i dels problemes humans d’una comunitat que busca en l’educació una solució per desenvolupar-se i millorar després d’una revolució industrial i una postguerra.
A dia d’avui, laPedagogia Social està en una etapa més madura i de major importància, ja que se n’ha ampliat el seu concepte i objecte. Està consolidada en el currículum acadèmic de les universitats i se’n potencia lainvestigació.

Via empírica de la identificació disciplinar:
Aquesta vessant permet conèixer el treball que realitzen els professors, les investigacions de les universitats, i també, del món professional.És com la via d’estudi i anàlisis de la PS per al seu fonament i conceptualització.

Tracta d’investigar les tasques educatives, tant en teoria com en docència o pràctica professional i contestar avaries preguntes com, que fan els educadors socials o pedagogs socials en el seu lloc de treball? Com han sorgit aquestes figures? Quin tipus d’estratègies utilitzen per recollir informació?... entremoltes altres qüestions. Sense oblidar-se del sentit principal que caracteritza la pedagogia social: el d’analitzar la realitat social, així com d’atendre situacions convencionals i fer una reflexió...