PAC 1

IDENTITAT ADOLESCENT
M.Elisa Molina Palencias
La tendència natural a buscar la companyia dels que són com nosaltres es fa molt evident dins el fenomen de l’adolescència. A aquest instint gregari que, com a animals socials que som, té una base genètica, cal afegir-li la gran influència que exerceix la societat amb la tendència a fer que les conductes dins d’un mateix grup, sigui per imitació oper incorporar els esquemes de comportament i conductes considerats normals, tinguin tendència a uniformar-se. El grup resulta important per entendre com es construeix la identitat individual a partir de la identitat grupal, en oposició als altres grups.
El fenomen de l’adolescència es pot abordar des de diferents perspectives. La PSP ho faria en base als canvis que es produeixen a l’individu.Comparant el cervell de l’adolescent amb el cervell infantil o el cervell adult per determinar-hi els canvis que es produeixen en aquesta etapa, per exemple. La PSS l’estudiaria tenint en compte com viuen els individus, el seu comportament social i la seva conducta dintre del seu col·lectiu i en relació a la resta de la societat. Per la PSC, la societat defineix per mitjà del llenguatgel’existència del fenomen de l’adolescència i els adolescents es construirien com a tals per ser inclosos en la vida social, de manera que acabarien influint-se mútuament, ja que l’individuo es construeix en interaccionar amb la societat i la societat es configura en funció de com els diferents grups o categories socials hi interactuen.
La forma com entenem la identitat, segons Henry Tajfel, depèn de lasocietat en la que vivim, així, a la nostra societat, que no en totes les societats, i des de fa només unes dècades, podem parlar del fenomen de l’adolescència. Els adolescents defineixen la seva identitat social en base a que reconeixen la seva pertinença a una categoria social ben diferenciada de la categoria dels adults, amb els quals no s’identifiquen. També en contraposició a la categoria delsinfants, de la que van formar part i que ells consideren “etapa superada”. Això, des de la seva perspectiva, els dona la sensació de pertànyer a una categoria superior, ja que en la comparació surten guanyant. En canvi, en la comparació amb els adults, els quals disposen de plena autonomia, recursos econòmics i privilegis fora de l’abast de l’adolescent, aquest se sent inferior i necessitareforçar la importància del grup al qual pertany reforçant la seva identitat social. Aquesta identitat social es basa en el fet de creure que comparteixen interessos i valors amb els altres adolescents pel fet de estar inclosos dins la mateixa categoria. Busquen les seves senyes d’identitat, per tal de distingir-se de les altres categories socials, a través de la manera d’expressar-se, amb l’ús d’unllenguatge propi, una estètica o unes aficcions que els adults més propers, en aquest cas els pares, no comparteixen, aproven o entenen i que a ells els serveixen per reforçar el seu autoconcepte d’adolescents.
Segons les teories de George H. Mead, podríem dir que la concepció del self que té l’adolescent és relacional, ja que només té sentit en un context on el concepte adolescència existeixi. Ala nostra societat s’accepta com a punt d’inflexió entre l’infància i l’adolescència el pas de primària a secundària, sense atendre al grau de desenvolupament merament biològic de cada individu. Degut a que el self depèn de la interacció amb els altres i del significat i la interpretació que la societat en fa, la identitat adolescent sorgeix del context específic on es produeix la interaccióentre el subjecte i la societat. L’adolescent ho és perquè això és el que diu la societat en la qual viu, i en base a això adopta la identitat adolescent i es comporta com un adolescent (signifiqui això el que signifiqui) perquè sap que és això el que la societat espera d’ell. En paraules d’Ana Isabel Saz-Marín: “Es jutja a sí mateix a la llum de com és percebut pels altres i es compara amb...