Pac 2. la recerca en antropologia

Curs 2010/11 (1er semestre)
Antropologia Pedagògica

PAC 2. La recerca en antropologia

• Presentació i objectius

• Enunciat

• Materials de referència

• Criteris d’avaluació

• Format de lliurament

• Data de lliurament

Presentació

Amb la primera activitat “L’antropologia i el seu objecte d’estudi” hem conegut algunesde les característiques d’aquesta disciplina. Ens hem endinsat en l’antropologia en general i en l’antropologia de l’educació en particular per analitzar alguns dels conceptes que conformen les bases epistemològiques i el seu objecte d’estudi.

Ara us proposem aprofundir en el seu mètode de coneixement. Submergir-se en l’antropologia també significa familiaritzar-se amb altres noms associats a lamateixa com ara l’etnografia. Si acceptem que l’antropologia fa referència al coneixement d’una humanitat diversa; la tasca de l’antropòleg amplia la tasca de l’etnògraf en el sentit que, a més d’observar, descriure i interpretar diferents societats i cultures, les compara entre sí per a poder generalitzar sobre la condició humana. Des què Bronislaw Malinowski (1884-1942) a Europa i Franz Boas(1858-1942) als EEUU instauren el treball de camp com a condició sine quanum per a la reflexió antropològica; l’etnografia no només conforma el conjunt de coneixements amb els que treballa l’antropòleg, sinó que també esdevé una etapa de la feina que aquest realitza. Així, desapareixen de l’horitzó de l’antropologia els anomenats “armchair anthropologists” o “antropòlegs de sofà”, que havieniniciat la disciplina des dels seus despatxos, reflexionant a partir de llibres escrits per viatgers, missioners i funcionaris colonials. L’antropòleg reflexiona sobre el fet social i cultural i la condició humana a partir del material que recull i treballa en un lloc concret.

El mètode etnogràfic, també conegut com a treball de camp, és i ha estat el mètode de recerca per excel·lència del’antropologia. És el mètode que més han practicat, desenvolupat i sobre el que més han reflexionat els antropòlegs. Podem considerar-lo, junt amb el concepte de cultura, com una de les grans aportacions de la disciplina a les ciències socials. A Etnografía, Martyn Hammersley y Paul Atkinson (2001: 15)[1] el defineixen com un mètode o un conjunt de mètodes, la principal característica dels quals és quel’etnògraf participa en la vida diària de les persones durant un període de temps, observant què passa, escoltant què es diu, fent preguntes i recollint qualsevol dada disponible que serveixi per aclarir el tema de la seva recerca. Però l’etnografia va més enllà del treball de camp. En primer lloc, l’etnografia és un enfocament que busca comprendre els fenòmens socials des de la perspectiva dels seusactors, agents o subjectes socials; en segon lloc, l’etnografia és el text que resulta d’aquest mètode.

Per a dur a terme aquesta reflexió metodològica us proposem diferents films que tenen la particularitat de representar i reflexionar sobre investigadors i recerques concretes. Obrirem, així, el ventall de possibilitats per a l’anàlisi i la reflexió que compartireu amb alguns companys de l’aula. Enefecte, el cinema és també una forma de representació del món, la cultura i/o la societat, de la mateixa manera que ho és la fotografia o la literatura. En aquest sentit, fa temps que des de l’antropologia es defenen les prestacions del cinema com a eina d’investigació i estudi (Grau Rebollo, 2002) [2]. I ho fa a propòsit de la reivindicació d’un cinema purament etnològic, capaç d’accedir a lavida quotidiana d’una nova manera. Tanmateix, hi ha hagut teòrics que no han dubtat en sostenir que el cinema etnogràfic no pot definir-se pels seus continguts o presumpcions científiques, sinó per la utilització que rep en un moment determinat. A partir d’aquí, i seguint literalment a Delgado (1999:67) [3] >.

Objectius

1. Reflexionar sobre els mètodes de recerca en general i el treball...