Pac 2 Psicologia De La Personalitat

Aula: Grup 13

Membres del grup: Pili Porta Arrabalin, Irene Porxas Roca, Pilar Pou Fugarolas i Sandra Ramirez Medina

Introducció

En aquesta nova pràctica tornem a treballar amb l’article de la dislàlia analitzat anteriorment i anomenat “Estudio sobre la interrelación entre la dislalia y la personalidad del niño” de Juan Manuel Moreno Manso i Maria Rosa Mateos García. Aquest cop però, hemtreballat l’article a partir de la personalitat i les diferències individuals, i que té a veure amb l’aspecte descriptivo estructural de la personalitat.

Aquesta nova pràctica l’hem organitzat de la següent manera: cadascú s’ha llegit els apunts del mòdul i el material complementari, i posteriorment s’ha disposat a realitzar individualment una de les preguntes. Després hem posat en comú alnostre espai de treball totes les preguntes de la pràctica i allò que no ens quedava massa clar sobre el mòdul i/o la pràctica.

1.- R.Colom (1994) a partir de Guilford (1959) proposa un decàleg sobre la personalitat des de l’enfocament diferencial. Considereu que l’article té en compte aquest enfocament? Justifiqueu la vostra resposta.

Aquest article si que té en compte l’enfocament diferencialque proposa R.Colom (1994) a partir de Guilford (1959). Aquesta afirmació l’extraiem a partir de l’observació dels diferents aspectes de l’article.

Un enfocament diferencial pretén investigar la personalitat humana a partir de la diversitat existent entre els individus per tal de poder donar una explicació científica. En aquest article es vol aconseguir conèixer les tendències de lapersonalitat dels subjectes d’estudi amb dislàlia.

Per tant, podem veure una relació entre l’enfocament diferencial i aquesta investigació, ja que ambdues pretenen investigar la personalitat d’uns individus concrets per tal de poder extreure conclusions científiques sobre el tema que es vulgui estudiar, en aquest cas la personalitat dels nens amb dislàlia.

Per tal de poder veure com es té en comptel’enfocament diferencial en la investigació de l’article, analitzarem més concretament els punts que es mostren en el decàleg de R.Colom (1994).

El decàleg ens diu que per tal de poder comprendre la personalitat dels diferents individus ha d’haver un procés de comparació. Aquesta comparació s’ha de realitzar a partir de l’observació i l’anàlisi, s’ha de tenir en compte una determinada propietati un moment determinat i es pot agafar una mostra d’individus per tal de calcular la mitjana d’aquest grup.

En l’article podem veure com es compleixen tots aquests passos per dur a terme la comparació corresponent. A partir del Qüestionari de Personalitat per a nens (ESPQ) i el Qüestionari d’Ansietat Infantil (CAS), s’observen i analitzen els diferents resultats on es tenen en compte lescaracterístiques de la personalitat dels nens amb dislàlia. Per dur a terme aquesta investigació es va agafar una mostra de 20 nens/es amb dislàlia d’edats entre 6 i 8 anys per tal de poder extreure els resultats calculant la mitjana de les diferents dades.

Segons el decàleg, per dur a terme una investigació també s’han de tenir en compte uns trets de la personalitat que es vulguin analitzar,aquests poden ser generals o específics. En l’article es volen analitzar aquests trets de la personalitat: inhibició, dificultats per a relacionar-se, ansietat, tensió, inseguretat i pèrdua de control, per tal de poder explicar el seu comportament. Aquests trets, segons l’enfocament diferencial, han de ser disposicionals, amplis, consistents i estables, cosa que es compleix en l’article. Els trets sóndisposicionals, ja que la majoria de nens/es amb dislàlia tenen tendència a realitzar les conductes establertes en els diferents trets. També són amplis, com el tret d’inhibició, ja que l’efecte d’aquest ens diu que els nen/es tenen facilitat per recaure a aquest tipus de conducta. I també són consistents i estables, ja que a partir dels diferents qüestionaris s’ha pogut comprovar que aquestes...