pac 2

El text que comentarem es situa a la segona dècada del naixement de la psicologia científica a Alemanya, de la mà de Wilhelm Wundt (1832-1920).


Tots els plantejaments psicològics que s’han donat al llarg de la història han estat influenciats per les tendències i corrents de pensament pròpies que cada època i lloc. Per tant, no hem d’oblidar que la nova psicologia va ser influenciada per lapsicologia filosòfica que es desenvolupa fins al segle XIX.

Els mètodes cientificonaturals en que es trobaven a l’hora d’estudiar els problemes mentals i el fet de que els científics es donessin compte de que estaven fent tasques diferencials va permetre l’especialització acadèmica, la creació de laboratoris i canals de difusió.

Encara que la fisiologia també va tenir el seu gran paper perl’índole dels estudis i mètodes que utilitzava. Ajudant a l’estudi del temps de reacció per poder fer científics lo que anteriorment no es podia experimentar.

I sobretot sense deixar de banda el procés del role-hybridations, el qual, va auxiliar moltíssim en l’aparició de la psicologia, ja que, com molts fisiòlegs van ocupar les càtedres de filosofia van anar traçant un camí de filosofiadirigit a la fisiologia, cosa diferencial a la feina o a la ocupació dels filòsofs tradicionals, que va donar a lloc a la psicologia.


Aquesta psicologia moderna neix com una disciplina independent al segle XIX, concretament el 1879, moment on es funda el primer laboratori de psicologia experimental a Leipzeg.

Per això, Wundt, es considera el pare de la psicologia científica, ja que, va ser elprimer en obtenir dades científiques fent fortes les seves teories.

Però la psicologia fisiològica experimental té els seus orígens d’orientació natural en la psicofísica de Fechner i la base de matemàtica de Herbart que per al fundador de la psicologia científica li van ser haver de ser essencials.


Tot i això, va haver molts autors crítics que exposaven les seves idees remarcant que lapsicologia no era una ciència. Un d’ells va ser Brentano qui mostrava sostingut per les teories d’altres empirístes més actuals com Mill o Locke, dient que la psicologia era per a la filosofia. Oposant-se també en la introspecció de Wundt defensant la percepció interna.

Molts crítics han tingut l’ajut en que la filosofia sempre ha tractat problemes que són considerats psicològics per estar encontra de fer-la una ciència experimental. I que per ser ciència ha de tenir un problema que sigui físic, es a dir, que ho vegem amb els nostres ulls o ho toquem amb les nostres mans, i no pas psíquic, com es en el cas.


Però tot i això, la psicologia va acabar sent una disciplina científica amb el fet de que Wundt va saber demostrar que podia experimentar i obtenir uns resultats matemàtics, elsquals venien d’un problema i que aquestes demostracions es podien repetir.

Wundt tenia una definició de psicologia, un plantejament d’un objecte d’estudi, una concreció d’uns problemes que havien de ser resolts, sabia quina metodologia faria servir, va fundar el laboratori en la universitat de Leipzeg i tenia la revista Philosophische Studien per divulgar els treballs.

Per tant, gràcies alseu esforç va acabar obtenir els resultats que volia, fent de la psicologia una disciplina científica.

A més Wilhelm Wundt també va tenir cooperació sobre les seves dades per reafirmar-les com a científiques als inicis de psicologia científica de l’escola de Würzburg, Alemanya.


En la universitat de Würzburg estudiaven el pensament per mitjà dels mètodes de la psicologia experimental. Peròutilitzant el seu procediment de autoobservació practica. Tot i que uns anys més tard, l’èmfasi en l’activitat i la propositivitat que es va crear a causa del pensament va fer que l’escola de Würzburg s’anés decantant cap a la psicologia de l’acte de Brentano i així, es va anar allunyant de la psicologia de la consciència. Al final Wundt no va estar d’acord en la metodologia que van acabar...