Pac 2

Pregunta 1:
ACT:
Hipòtesi subjacent sobre què està provocant o mantenint el problema:
La persona concep que per a poder viure és necessari estar lliure de malestar, i quan aquest apareix ( en forma de pensaments, records, i sensacions molestes) l'individu actúa per evitar i fugir del malestar com un objectiu necessari per a poder viure. Així desenvolupa un patró rígid de regulació de la vidaque el que fa és anar en contra de la vida. Això és el que esconeix com a Trastorn d'evitació experiencial. Tot això està influït per una cultura on el significat del benestar és disfrutar immediatament i on el dolor és vist com a quelcom anormal que s'ha d'evitar.
Supòsits de canvi:
Aquesta teràpia proposa l'acceptació com a alternativa a l'evitació. Tracta d'alterar la funció delspensaments, sensacions i records molestos de manera que la reacció a aquests events privats sigui flexible i el comportament, en canvi, sigui regulat pels valors personals i no per la literalitat del contingut d'aquests events.
- Descripció d'una tècnica dins aquesta teràpia:
Fomentant l'autoconeixement en les situacions temudes: es tracta de portar al client a diferenciar el jo com a contextedel jo com a contingut. Amb els diferents exercicis que es realitzen, cercam que el client percebi l'observador conscient que hi ha en ell, fomentant el distanciament. Un dels exercicis que podem realitzar és que el client porti un diari on anoti tots els moments en què es troba pensant pensaments.
Simulació d'una sessió.
Durant la sessió, trobam la pacient tot sovint amb la mirada perduda, iamb els ulls vidriosos. Li demanem què li succeeix, què està experimentant en quell moment. La convidam a enfrontar-se a la sensació que experimenta i a intentar allunyar-se'n per observar-la des de fora. En aquest moment introduïm la metàfora del tauler i les fitxes.





FAP:

Hipòtesi subjacent sobre què està provocant o mantenint el problema:
El client, debut al seu estat, desenvolupauna sèrie de sentiments que governen la seva conducta amb independència dels seus pensaments
Supòsits de canvi:
La psicoteràpia analítica funcional produeix el canvi a través de contingències de reforçament naturals i curatives que succeeixen en el marc d'una relació terapeuta-client emocional, propera i amb un alt grau d'implicació. Emfasitza l'ús de la relació terapeuta-client ambl'objectiu d'utilitzar les oportunitats d'aprenentatge que sorgeixen en la sessió terapèutica. I afirma que les intervencions en temps real són més poderoses i incrementen la possibilitat de resultats terapèutics positius.
Descripció d'una tècnica dins aquesta teràpia:
La psicoteràpia analítica funcional es basa en diverses estratègies. Les tres principals són:
1.Atenció a les conductes clínicamentrellevants: aquesta és la que permet que el tractament sigui intens i efectiu.
2.Provocar conductes clínicament rellevants.
3.Reforçar les conductes clínicament rellevants tipus 2.
Simulació d'una sessió:
Durant la primera sessió amb la nostra pacient, emmarcam la situació actual i recollim la major informació possible a fi de realitzar un anàlisi funcional de la situació. El terapeutaintentarà identificar les CCR1 que apareguin durant la sessió i reforçar les CCR2.








MINDFULNESS:
Hipòtesi subjacent sobre què està provocant o mantenint el problema:
El pacient pot perdre l'experiència del present en substituir-la per el que hauria de succeir o el que va succeir o es va viure. Els prejuïcis o “l'estar en un altre lloc” adulteren l'experiència. Tot això es veureforçat per missatges socials com: el malestar és negatiu, s'ha de reduir l'ansietat, controlar l'estrés, disminuir els pensaments negatius...
Supòsits de canvi:
El mindfulness cerca que la persona sigui capaç d'obbservar i sentir de forma natural el seu comportament i que al mateix temps es comprometi amb aquesta activitat. Proposa centrar-se en el moment present de forma activa i reflexiva. Es...