PAC 3 Casadesus Blancas Gemma


ÍNDEX
1. Resum del text indicant les principals idees.
2. El que descriu Nevo e aquest capítol del llibre, com s’ubicaria segons l’eix procés-resultat que s’explica a la Guia de l’assignatura?
3. Distinció entre avaluació interna i externa. Com ho formula Nevo i com es formula a la guia de l’assignatura.
4. Diferents possibles relacions entre perspectiva interna i perspectiva externa del’avaluació. Fes-ne una valoració raonada.
5. El que descriu Nevo en aquest capítol del seu llibre, com s’ubicaria segons l’eix total-parcial que s’explica a la Guia de l’assignatura?
6. Bibliografia


















1. Resum del text indicant les principals idees.
L’autor ens parla de l’avaluació interna (formativa) d’un centre i avaluació externa (sumativa) i de la importància de la combinaciód’ambdues. També ens parla de l’avaluació de centres docents portada a terme a Israel.
Avaluació interna: aquella portada a terme pel personal implicat en el projecte tot i ser extern a l’entitat. L’avaluador intern coneix millor el context on es porta a terme el projecte, no sol ser considerat una amenaça i pot ajudar a portar a terme les propostes de millora. La seva objectivitat i credibilitat es podenveure afectades.
Avaluació externa: aquella feta per algú que no forma part del projecte, en cap de les seves parts i per tant actua amb independència i potser més objectiu. S’ha comprovat que, de vegades, els resultats obtinguts solen ser els desitjats pels responsables del projecte i no els reals, per acontentar.
Projecte Israelià: exemple de com aplicar els dos tipus d’avaluació. Fases: 1ªseminaris de formació sobre mecanismes d’avaluació per professors, 2ª creació de l’equip d’avaluació interna i selecció del 1er objectiu a avaluar amb la supervisió d’un tutor extern, 3ª el grup d’avaluadors ja és un element permanent al centre i 4ª comença l’avaluació externa sempre i quan la interna estigui consolidada.
Idees demostrades sobre el desenvolupament de les capacitats d’avaluació delscentres: important distingir entre descripció i judici crític ja que fa de l’avaluació un procés sistemàtic; alumnes i els seus resultats no és l’únic que s’ha d’avaluar; centrar l’avaluació com a mínim en: finalitat dels objectiu, estratègies i plans, posada en marxa de la pràctica i resultats i impacte d’aquest; realització de l’avaluació interna amb personal intern format per això, necessariutilitzar instruments i mètodes d’investigació de les ciències socials i altres caps i adaptar-los a cada centre, aprendre fent és la millor manera d’aprendre; i l’avaluació interna sempre ha de ser prèvia a l’externa.
2. El que descriu Nevo e aquest capítol del llibre, com s’ubicaria segons l’eix procés-resultat que s’explica a la Guia de l’assignatura?
L’eix procés-resultat explicat a la guia fareferencia a si els indicadors a tenir en compte es poden analitzar sistemàticament tenint en compte el context i els recursos (circumstàncies locals), els processos i els productes.
També ens diu que els resultats, per si sols, no ens serveixen per valorar si un projecte, una activitat, un pla,.. funcionen o no. Només dona resposta als beneficis individuals referents al producte final obtingut peròno ens serveixen per a valorar tot el procés. Procés i resultat han d’anar units ja que no es pot entendre un bon resultat si hi ha una valoració negativa del provés i a la inversa, un molt bon procés no pot donar resultats negatius.
En el capítol 3 podem veure clara aquesta relació procés-resultat quan Nevo ens exposa 9 idees clares estretes de treballar l’avaluació de centres. La primera d’ellsés la més clara quan ens diu que hem de diferenciar entre descripció i judici crític per aconseguir que l’avaluació sigui un procés sistemàtic. També quan ens explica que no només ens podem quedar amb els resultats acadèmics dels alumnes per a valorar tota la feina feta pel total de la comunitat educativa sinó que s’ha d’avaluar la pràctica, l’impacte, els resultats,... O quan, en un altre...