PAC 3

PAC 3: Educació Social i Pedagogia Social
La present PAC té com a objectiu principal, l’anàlisi d’una sèrie de característiques de l’acompanyament que realitzat un educador social en la seva tasca educativa a partir del visionat d’una pel·lícula. Ja en la definició de la professió que podem trobar en el documents professionalitzadors ens parla d’accions mediadores i formatives. Aquestesformen part de l’acompanyament doncs, proporcionen a les persones usuàries, una sèrie de habilitats i capacitats que els permetran emancipar-se de forma progressiva. Aquest aspecte, és un dels més importants en aquest procés d’acompanyament perquè ens descriu l’objectiu final del mateix.
D’altra banda, també trobem dins el codi deontològic el principi de l’acció socioeducativa, que ens diu:“L’educador o educadora social és un professional de l’educació que té com a funció bàsica la creació d’una relació educativa que faciliti a la persona ser protagonista de la seva pròpia vida.” (Document professionalitzadors, 2010). Amb aquest principi, tal i com explicarem al llarg de tot l’article, es veu molt clarament el caràcter pedagògic de la disciplina, que busca aconseguir la màxima autonomia del’individu.
Continuant amb el mateix document, en el capítol III, secció primera, article 4 diu: “En el procés d’acció socioeducativa, evitarà qualsevol relació amb les persones que transcendeixi la relació professional i que en suposi una dependència afectiva o íntima.” Podem veure com en aquest article ens especifica més clarament quins són els límits de la relació professional d’acompanyament.
Enel meu cas he escollit la pel·lícula: “La buena estrella” del director Ricardo Franco, que ens mostra diferents relacions pedagògiques i les seves característiques. Com s’especificarà més endavant, es parla de la relació entre dos parelles, entre una mare i la seva filla, entre el pare i la filla, i entre dos germans. En totes aquestes relacions, s’estableixen interaccions d’acompanyament que enspermetran veure les característiques d’aquestes.
Primerament, abans d’endinsar-me en l’anàlisi de la pel·lícula, em sorgeix la necessitat de parlar de l’acompanyament educatiu, i de les dificultats i implicacions que aquest requereix.
Óscar Antonio Jiménez, en el seu monogràfic “Aproximación conceptual al acompañamiento pedagógico: una lectura desde la educación social.” Defineix el concepte com:“acompañar en definitiva, no deja de representar una mayor comprensión de las situaciones, los comportamientos y los motivos que las han generado.” (Jiménez, O. 2011).
El concepte d’acompanyament és relativament modern doncs, el que avui s’entén com una relació suport i recolzament tal i com ens diu Jiménez en la seva definició, anteriorment era una relació assistència en la que “l’educador” supliaa l’usuari en totes aquelles tasques que no podia, no sabia i no volia realitzar. El canvi de mentalitat dins el camp social ha ajudat a canviar també aquests tipus de relacions. En la pel·lícula que anteriorment he citat, podem veure com la relació que estableix inicialment l’Antonio amb la Marina és molt assitancialista mentre que quan reapareix en Daniel, l’Antonio ha de replantejar-se la sevarelació, i les seves opcions, i va adoptant cada vegada més una acció d’acompanyament, tant cap a la Marina com cap a en Daniel. Ara ve, fins a quin punt poden arribar les relacions d’acompanyament entre usuari i professional, perquè al tenir que adoptar una posició d’escolta activa, d’empatia per a poder entendre perfectament la posició de l’altre dificulta molt acotar les fronteres de laproximitat.
És el que li passa al personatge de la Marina amb en Daniel. Inicialment, aquest la maltracta, i realment mantenen una relació molt poc positiva perquè es basa en la dependència, i el consum de drogues junta amb altres delictes. A mesura que la pel·lícula avança però, la relació entre aquest dos també canvia. Per un cantó la Marina s’ha desvinculat de la delinqüència i té una...