Pac 4 Història Psicologia

CONTEXT SOCIOHISTÒRIC DE FRANCIS GALTON

Francis Galton va néixer el 16 de febrer de 1822 a Sparkbrook i va morir el 7 de gener de 1911 a Londres. Galton va ser un explorador i científic britànic amb un ampli ventall d'interessos. No va tenir càtedres universitàries i va realitzar la majoria de les seves investigacions pel seu compte. Per a les seves múltiples contribucions van rebrereconeixement formal quan, a l'edat de 87 anys, se li va concedir el títol de Cavaller del Regne.

D'interessos molt variats, Galton va contribuir a diferents àrees de la ciència com la psicologia, la biologia, la tecnologia, la geografia, l'estadística o la meteorologia. Sovint les seves investigacions van ser continuades donant lloc a noves disciplines.

Cosí de Xerris Darwin, va aplicar els seusprincipis a nombrosos camps, principalment a l'estudi del ser humà i de les diferències individuals i es va interessar també pels problemes de l'herència. Des de 1860 va fer molts treballs de meteorologia. Després de llegir la obra de Darwin, va decidir aplicar aquests coneixements a la psicologia, concretament a l'estudi de la intel•ligència. Va ser el primer en utilitzar l'estadística en lesseves observacions. Mesurava la intel•ligència de moltes persones a Europa i feia la mitjana aplicant la Campana de Gauss, la majoria de persones estan en el centre i voltants, però uns pocs estan molt per sota o per sobre de la mitjana.

Va centrar el seu interès en l'estudi de les diferències individuals de les capacitats humanes, sempre des d'una perspectiva adaptativa i biològica. Per a això,es va centrar en l'estudi dels processos mentals simples. Para Galton el factor més important de la intel•ligència és el genètic, molt més que l'ambiental.

Galton subratllava que la pròpia naturalesa o conjunt de dotacions innates de l'individu, era un factor determinant de l'èxit en la vida. Per a demostrar-lo, va estudiar a una sèrie d'homes eminents. Va comprovar que els pares quepresentaven característiques excel•lents tendien a tenir fills amb iguals característiques, i va pensar que això havia d'explicar-se fonamentalment en funció de la naturalesa i no de la criança. Amb l'objecte de sotmetre a anàlisi les dades per ell recollits, va contractar al matemàtic Karl Pearson, inventor d'un procediment d'anàlisi estadística descriptiu denominat coeficient de correlació, molt emprat enuna varietat de situacions d'investigació.
Entre els seus descobriments hi ha la «llei de regressió filial», que assenyala la tendència dels nens de pares excel•lents de assolir al terme mitjà d'alçària i talent, i la cridada «llei d'herència ancestral» que defineix la contribució d'ambdós progenitors, dels avis i dels besavis en l'herència total d'una persona, creia que no solament s'heretaventrets físics, sinó també habilitats.

A Galton li preocupava a més el mesurament de la intel•ligència, i va proposar una tècnica coneguda com el mètode biomètric, que consisteix a avaluar certes característiques físiques com la força amb que s'estreny el puny, la circumferència del crani i el temps de reacció reflecteix. Si bé avui el mètode biomètric ha perdut crèdit, encara té cabuda en labiologia, les investigacions sobre física i la psicologia fisiològica.

Va reconèixer la necessitat de l'estandardització en l'examen de subjectes, que es refereix, a la necessitat de presentar-los a tots ells el mateix problema en condicions uniformes. Afirmava que la persona que tingués els sentits mes aguts seria la mes dotada i la de mes capacitat de coneixement, pel que, la majoria dels seustest eren de discriminació sensorial.

Per tant, es pot dir que l'eix entorn del com va girar tota l'obra de Galton va ser la seva asseveració que l'herència importa més que el mitjà. Encara que aquesta concepció general va ser perdent popularitat entre els científics de la conducta al llarg del segle XX, en els últims temps ha recobrat alguna vigència.

GALTON I LA PSICOLOGIA DIFERNCIAL...