PAC 4 - Periodismo

PART 1:

A partir de l'article “El paro sube, ya no es noticia en ABC”, publicat al mitjà La Marea per Antonio Maestre (CAS 1), i dels materials i lectures vinculades, reflexiona sobre la manipulació i objectivitat dels mitjans. Qui té la responsabilitat de tractaments periodístics d'aquest tipus? Són justificables? De quina manera poden afectar la credibilitat dels mitjans i dels seusprofessionals?
“El continent afecta el contingut?” (Material UOC), en aquest cas podríem dir que la resposta és positiva. Tal com diu Sáez Casas “el discurs mediàtic intenta fer que els individus facin d’espectadors i creguin que reben tots els sabers i els coneixements que necessiten”. De tal manera, els lectors del ABC CREUEN en les noticies, constantment promouen la idea durant 5 mesos de que l’aturbaixa, donant tot tipus de dades esperançadores, comparant amb augments que no es produïen des de feia temps. Aquest tipus de noticies aferma les bones pràctiques del govern, sabent que l’ABC és de dretes, fiança la bona gestió del govern de la problemàtica de l’atur a la societat. Però arribat el dia en que l’atur torna a pujar, ja no es fa ressò de la notícia. En aquest punt clarament es denotauna manipulació de la notícia, en cas d’estar transmetent la preocupació pel tema, només decideixen publicar la part positiva i no la negativa. Gens justificable, per un medi de tant d’abast. És una manera de impactar també negativament sobre el lector, que ha de veure que aquesta manera d’escollir les notícies no és uniforme i objectiva sinó tot el contrari.
Després d’haver vist d’ aprop, enla PAC anterior, com s’estableixen les agendes als periòdics, clarament es veu en aquest cas, la manipulació de la informació i el posicionament cap a l’afavoriment de la gestió d’un partit polític. De totes maneres, tal i com parla també a l’article “El discurs mediàtic”, cada medi estableix uns criteris i unes tendències que els lectors coneixen, i que són empàtics amb aquests discursos, per tantno es senten enganyats. La part negativa és que no hi ha lectors heterogenis que escullin consumir aquest tipus de medi. El codi deontològic dels periodistes, en el punt 7 especifica: “no s'ha de simultaniejar l'exercici de l'activitat periodística amb altres activitats professionals incompatibles amb la deontologia de la informació, com la publicitat, les relacions públiques i les assessoriesd'imatge, ja sigui en l'àmbit de les institucions o organismes públics, com en entitats privades”, en aquest cas, la no publicació del augment de l’atur, beneficia la imatge de la institució del govern.


PART 2:

A partir de l'article “Lo que decían de Iberdrola los periodistas invitados al Mundial de Brasil” publicat en l mitjà La Marea per Antonio Maestre (CAS 2), i dels materials ilectures vinculades, reflexiona sobre les següents qüestions: Aquest tipus de regals compromet la independència periodística? Quins problemes ètics relacionats identifiques amb l'acceptació d'aquesta pràctica per part dels mateixos professionals del periodisme? Es podria justificar d'alguna manera?

Precisament el punt 7 esmentat en la part anterior, també conté el següent text: “No acceptar mairetribucions o gratificacions de tercers per promoure, orientar, influir o haver publicat informacions o opinions”. Forma part del codi de funcionament d’un periodista no acceptar regals ni beneficis d’empreses privades, i menys encara fer publicitat a canvi donat l’abast mediàtic del periodistes. En aquest cas, persones dedicades als medis de comunicació van trencar aquest acord, a més, MelchorMiralles, va publicitar en el seu perfil de twitter a Iberdrola, retractant-se més tard quan va saber que ja era conegut “el regal” que havia gaudit d’aquesta empresa.
Als mòduls es parla de la objectivitat, amb aquest tipus de pràctiques, el que otorga el regal vol que el periodista perdi la objectivitat a l’hora de tractar notícies sobre la seva empresa, expressant un favoritisme cap a ella, o bé...