PAC1 EE

Primera tasca: Realitzar una reflexió sobre les pràctiques inclusives.

1. Després de la lectura de l’article de Michael Fielding, “La voz del alumnado y la inclusión educativa: una aproximacióndemocràtica radical para el aprendizaje intergeneracional” i de les unitats dels dos primers mòduls, he pogut constatar que les meves percepcions no eren només fruit del desconeixement d’altresrealitats sinó, segurament, una percepció més de que “alguna” cosa no acabem de fer bé.
Sense voler pensar que tot són el que Fielding anomena “orientacions negatives”, sí que penso que mentre l’Educacióo pitjor encara, els educands, posem l’accent en l’ensenyament i no en l’aprenentatge, o dit d’una altra manera, fem protagonista a la matèria i no a l’alumne, el concepte d’atenció a la diversitat imés encara el de necessitats educatives especials, no tindrà raó de ser.
Tal com manifesta Fielding, estic totalment d’acord en que és molt pitjor la hipocresia d’aquell qui aparenta interès ipreocupació quan en realitat cerca el benefici propi “... es conducida por la posibilidad de impresionar a autoridades externes (generalmente inspecciones) y “clientes” de la escuela con el hecho de seruna institución que acoge con entusiasmo la diversidad y la diferencia” (Fielding, 2011, 36), que no pas la marginalitat i condescendència d’aquell qui no creu en la inclusió. Per altra banda tenim lahipocresia pròpia de l’estat espanyol que mentre aparentment postula per una escola inclusiva, no dona ni les eines ni la formació que aquesta requereix, per no parlar del fet que encara hagi escolesd’educació especial.
Penso, com apunta el mòdul, que la introducció del terme necessitats educatives especials és un primer pas no poc important, però que el que realment cal és una autènticarevolució en el sistema educatiu per no acabar fent canvis superficials en l’educació de l’alumnat en necessitats educatives especials, com venim fent fins ara en la majoria dels casos.
En definitiva,...