Pac1. estudi de cas - part b. informe

a) Les actores principals de la polèmica eren dues: l'Anna, cap d'estudis i la Fàtima, alumna de secundària. ¿Quina noció de “cultura” comparteixen les dues? Argumenta la resposta amb els conceptes del mòdul 1, apartat 1.2. Extensió: mig full.

Partint de la base epistemològica de l’antropologia en la diversitat de la cultura, les dues actores formen part d’un particularisme. La cap d’estudispretén arribar a una llei general a través de la comparació entre cultures (per ex. li pregunta si vol ser diferent als altres? ), portant el seu particularisme cap a un relativisme cultural que al final del diàleg amb la Fàtima, es converteix en un etnocentrisme autocomplaent. Es a dir, el seu discurs parteix del particularisme moderat fins arribar a una mena de violència a través de la pressiósocial que exerceix a la Fàtima fent-li treure el mocador tant si vol com si no vol.

Na Fàtima també parteix del particularisme. Ella es situa en un pla diferent, no de la comparació sinó de la irreductibilitat. Enfront de la comparació que se li exigeix, no es capaç de trobar punts en comú i li fa impossible la comunicació (per ex. Na Fàtima ja no parla gens després de les primeres explicacionsque li dona a la cap d’estudis). A partit d’aquí ella intenta fer aflorar també els seu relativisme cultural exposant les seves creences o conviccions , però al final cau en l’etnocentrisme autocomplaent i particularista . Es situa en un pla separat, s’aïlla. Es treu el mocador però per la pressió que té. Quan arriba a la classe i veu les diferents indumentàries veu que hi ha uns altres que elspermeten tenir la seva particularitat i a ella no li respecten la seva.

b) És possible fomentar un programa d'interculturalitat fort en el context analitzat? Argumenta la resposta amb els conceptes del mòdul 2, apartat 4.3. Extensió: mig full.

Es possible fomentar un programa intercultural fort sempre i quan es canviïn algunes coses, com per exemple la participació de la comunitat enaquesta escola. No podem dir que no, però serà molt més difícil que en altres entorns que disposen d’escoles d’adults o de programes de desenvolupament comunitari que permeten fer un treball en paral•lel amb l’escola. Tot i que en el vídeo no ens ho expliquen, sí podem observar una actitud de repressió cultural que ens fa indicar que no existeix un treball en aquesta línia.

En el cas que ens ocupa,l’escola opta per un treball intercultural diferent al treball escolar. No sabem si es neguen a realitzar un programa intercultural, però el que si es veu i es detecta es que treballen la interculturalitat des d’una visió d’arbitrarietat cultural. Es a dir, a l’escola hi ha una cultura escolar , un únic codi, un únic model cultural que cal respectar. I reconverteix el tema de la interculturalitat enun debat sobre la desigualtat social ( es el discurs que ofereix la cap d’estudis a la Fàtima en tot moment). No dona cabuda a la diversitat cultural exterior, ja no només en termes religiosos, sinó amb la diversitat present a les aules.

En aquest cas només podem parlar d’un programa feble d’educació intercultural, identificant la diversitat d’immigració com un treball educatiuintercultural.

c) En relació amb el cas del CEIP Màrius Torres de L’Hospitalet del Llobregat, justifiqueu conceptualment la decisió de l’equip directiu d’implantar l’uniforme com a eina d’homogeneïtzació. Descriviu les implicacions d’aquest tipus de polítiques i relacioneu-ho amb les repercussions educatives per a la adolescent i/o per al centre docent del vídeo. Quines conseqüències pedagògiques es podenapuntar, sempre en clau d’educació intercultural? Extensió: un full.

L’equip directiu sembla que parteix d’un programa feble d’educació intercultural. S’està assimilant un programa d’educació compensatòria a l’estil dels anys 90.

Des dels seus inicis, el 1983, el Programa de Marginats Socials d’Educació Compensatòria del Departament d’Ensenyament pretén ajudar a la integració escolar...