Pac1 intro periodismo

Més enllà dels punts forts pel solucionari de la PAC1, en l’avaluació de les diferents parts que del treball es consideraran especialment –com ja es va a puntar- els següents aspectes:

• La capacitat d’anàlisi i reflexió.
• la vinculació de les contribucions amb el tema tractat, els materials del mòdul 1 i, addicionalment, la bibliografia recomanada.
• la originalitat/innovació d’aquestescontribucions i l’ús d’exemples.
• la redacció: claredat i correcció en les exposicions;
• la creativitat a l’hora de proposar arguments comunicatius i l’adequació d’aquests al cas plantejat.

• Així mateix també convé recordar elements bàsics que algunes persones obliden: Respondre al que demana l’enunciat; correcció pel que fa a faltes ortogràfiques, tipogràfiques); adequació a les exigènciesformals (espai, data lliurament, etc.)

A continuació us apuntem els punts forts que caracteritzen el nucli del contingut de les quatre qüestions de la PAC.
1. Una imatge, un missatge a la xarxa... poden ser font d’informació directa, tot això no és periodisme per si sol, ni notícia. No podem comprendre del tot i aïlladament: hem d’endreçar. Des de sempre –s’apunta al tema 2 del mòdul: Quin ésel seu paper a la societat?- el paper dels mitjans de comunicació, del periodista, ha estat, és, jerarquitzar, endreçar, fer de mitjancer, interpretar, descodificar i dotar de importància tot allò que està passant al món. És així i de manera més interpretada, a l’obra de Walter Lippman La Opinió Pública (pàgines 20-22) es pot trobar. També actualitzat, a l’article “Quien necesita losperiodistas”, on es reafirma que la societat necessitarà el periodisme per donar sentit i unir totes les peces del puzle creat per les noves tecnologies. Per tant apliquem-ho al cas de València: ens assabentem dels fets; acudim al lloc, parlem amb fonts de informació (policia, ajuntament, estudiants, pares, etc.); endrecem tota aquesta informació (contrastem dades, informacions) i totes les peces les englobem,donem sentit a totes les peces dins un context (crisi, problemes institucionals, etc.)

2. Com apunta, clarament, John V. Pavlik a Como entender el impacto de los nuevos medios de comunicación (primer tema del mòdul 1) el periodisme està vivint avui una transformació radical i assenyala 4 maneres (p.16). Una d’elles: el contingut i el relat és la que ens interessa. Així Pavlik identifica lescaracterístiques de les noves tècniques narratives; barreja de formats (text, imatges, vídeo, gràfics); escriptura no lineal; personalització de la informació de cara al lector, una major participació de l’audiència... A el discurs ("El futur del periodisme"), de Stephan Durban-Johnson, també trobem actualitzats i eixamplats aquestes tècniques. Per tant, podem partir d’aquí i només ullant les tresnotícies també es pot veure:

-Vídeo: la possibilitat de veure talls de vídeos editats com a informació complementària.
-Fotografia: les immenses possibilitats de les galeries de fotos.
-Vincles: per eixamplar la informació (amb altres fonts, institucions..)
-Interacció-Personalització amb el lector és molt nombrós el que es pot apuntar: possibilitat d’enviar la notícia; estadístiques;valorar la notícia; compartir la notícia a les xarxes socials (Facebook, twitter, etc.), fer comentaris; llegir-la en altres suports (mòbil, tablets, etc.)
-Escriptura no lineal: per poder saltar d’un recurs a un altre.
-Cercador i etiquetadors: la possibilitat de cercar les notícies a l’arxiu i etiquetar per paraulers (per exemple: primaveravalenciana; valencia, estudiantes etc)
-Gràfics: l’úsde gràfics i interactius per poder comprendre més globalment i també detalladament


3. Com veiem al capítol 3, el concepte de “periodisme ciutadà” està en permanent debat i ofereix mil opinions. No és la intenció contestar de manera categòrica. Ara bé, com apuntem, sí que podem emmarcar, dins del procés de la notícia, les imatges. De primer les imatges (o missatges) que poden captar...