Pac1 Psicologia Del Desenvolpament I (Català)

PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT I
1r lliurament Prova d’avaluació continuada 1

Alumne: Elena Caballero Consultor: Montserrat Navas Campos Grau de Psicologia Psicologia del desenvolupament I Aula 3

1
r

Perspectives històriques de la pel·lícula

L’aproximació biològica del desenvolupament segons Piaget Des del marc teòric de Piaget, el personatge principal (Quico) adquireix iconstrueix el coneixement a través de la seva experiència vital. El model descriu les característiques que guien el desenvolupament del coneixement de l'espècie i proposa que es desenvolupa a partir d'una sèrie d'estadis sistemàtics i universals, que se succeeixen de manera invariable i progressiva (a partir d’unes capacitats innates), per arribar a assimilar unes funcions superiors i complexes deraonament lògic i abstracte, pròpies de l’adult. En aquest cas, Quico estaria a l’estadi pre-operacional (2-6 anys) en que predomina la funció simbòlica i món màgic que es pot apreciar quan el nen juga a “reposar de benzina el seu vehicle”, agafa el tricicle i fa de la dutxa una benzinera, on l’aigua és el combustible. També agafa la pasta de dents i el mou imaginant que és un “tanque”. D’altra banda, enaquest estadi es manifesta la imitació diferida que es pot apreciar quan entra el noi que deixa la compra a la cuina mira per sota la faldilla de la Vito. El Quico observa la situació i quan marxa el noi repeteix aquesta conducta. Piaget defineix la intel·ligència com una forma d'adaptació biològica de la persona a l'entorn mitjançant el creixement i la diferenciació cognitiva, i es desenvolupamitjançant els mecanisme d’assimilació i acomodació. En el Quico prima l’assimilació per sobre l’acomodació, existeix un desequilibri que fa que interpreti la realitat en funció dels seus esquemes i entén la realitat d’una forma distorsionada (centració). Per exemple, Quico veu a la Vito fer-se un petó amb la seva parella i surt corrents cridant que li està mossegant. No ho ha vist mai abans en elseu entorn i ho associa amb allò que ja coneix prèviament. També es pot veure aquest exemple quan la mare el porta al metge i surt al carrer, veu un home discapacitat, amb les extremitats inferiors amputades, en una mena de tricicle activat amb les mans i crida “¡anda, qué bici más grande!”. Altra característica del pensament preoperacional segons Piaget és la irreversibilitat. El nen desconeix quehi ha situacions que no són reversibles, com per exemple, la mort. Quico quan li diuen que el gat de la veïna ha mort pregunta si tornarà, i no entén que hi hagi esdeveniments que no es poden desfer i tornar a la situació original. D’aquesta manera, Quico, realitza un procés endogen ja que és un sistema d’adaptació intern de l’individu (tot i que l’estructuració és deguda a la interacció amb elmedi). El nen té una representació del món realista en que no diferencia el món psíquic del físic, i atribueix els seus pensaments a situacions reals. Per exemple, quan arriba al menjador i veu la taula parada per a set persones i crida “la mesa de los enanitos!” relacionant-la amb el conte infantil. La teoria ecològica, Bronfenbrenner Aquest marc teòric dóna importància a l’ambient percebut pelnen per sobre de l’ambient real. De manera, que sota aquest anàlisi prioritzem la situació de l’àmbit familiar de Quico tal i com ell l’està vivint: ha perdut el lloc del fill petit de la família amb el naixement de la Cris. Aquest teoria recolza que les transicions donen lloc al desenvolupament i que l’intercanvi amb l’entorn és enriquidor pel nen, ja que són situacions canviants. L’ambientecològic definit per Bronfenbrenner està estructurat en diferents sistemes, on el centre és l’individu, Quico. Al voltant d’aquest podem distingir: Microsistema: constituït per l’entorn immediat del nen i amb uns rols determinats  els pares, els germans, les minyones formen part d’aquest microsistema, són les persones amb qui és relaciona Quico directament en el dia a dia, en un àmbit concret que és...