Pac1 Sociogènesi De La Psicologia Cinetífica

PAC1

Laura Ramon Martinez

L'article ens parla del perquè un plantejament art-eductaiu i arterapeutic fruit de concepcions humanistes de l'ésser no és considerat un tractament com a tal. La raó per la qual això passa és per una incompatibilitat de la concepció de l'esser i de la salut de la vessant humanista amb les concepcions positivistes d'ambdós conceptes. A a partir d'aquesta presmissaconsidera que des de la vesant positivista “la concepción del hombre y la salud estan al servicio del mantenimiento del orden establecido en vez de ser el orden social el que esté al servicio del hombre” (Vega, 2007) . Des de la perspectiva biopolitica intentarà explicar com els mecanismes de poder s'apliquen en l'àmbit de la salut des dels sabers concrets i en especial en el TdaH, en vista a queconsidera que les concepcions humanistes pequen d'ingenuïtat. (Vega, 2007). L'autor fa referència a l'anàlisi Foucaultiana per desenvolupar els seus arguments i intentar entendre com s'ha construït i conceptualitzat el concepte de malaltia i a què a donat lloc aquest tipus de construcció basant-se en un exemple concret, el transtorn de TdaH. És en funció de com s'ha conceptualitzat la malatia ques'han determinat una sèrie de tecnologies del jo que configuren la nostra manera d'entendre-la i d'afrontar-nos-hi. De Vega considera que hem d'interpretar el TdaH en termes biopolítics i per tant, considerar la pràctica mèdica moderna com una tecnologia del biopoder no a nivell individual sinó col·lectiu. És a dir que l'article intentarà donar compte com s'ha passat del que Foucault anomenaanatomopoltica a la biopolitica. Començaré definint què entenc per tecnologies perquè és a través d'aquestes que la biopolítica exerceix la seva influència . Seguint les tesis de Foucault quedarien definides com tecnologies totes “aquelles tècniques específiques de jocs de veritat que permeten a l'individu comprendre's i governar-se” (Cervallos i Serra, 2006). Foucault distingeix les de poder quan vanencaminades a conduir la conducta del altres i i les del jo o les de “si mateix” quan aquestes tecnologies tenen com a objectiu la conducta d'un mateix adquirint un rol central en la construcció de la subjectivitat. Per tant, aquestes teconologies es transformen en les eines que ens proporcionen els sabers per constituir-nos com a objectes de coniexement pròpi (Cervallos i Serra, 2006). Així quanun saber com la psicologia o la psiquiatria assumeixen i legitimen unes categories psiquíques com el fet mateix de classificar un individu com a pertanyent a un grup, per exemple, hiperactiu, està contribuint a ordenatr, tenir sota control un grup d'individus que potser no encaixen en l'ideal neoliberal (com a interessos polítics) i alhora els està normalitzant doncs queda justificada la medicació(interessos econòmics). Si a sobre aquests paràmetres són per augmentar la productivitat de l'individu i un cop normalitzada la medicació massiva, aquest medicament es pot arribar a pupularitzar socialment per la seva efectivitat pel que fa a la concentració, doncs el negoci està servit i l'odre establert es manté inalterable.

PAC1

Laura Ramon Martinez

Per tant, l'objectiu que tenenaquestes tecnologies, és a dir, cap on guien les nostres conductes està estretament relacionat amb el poder, de manera que els sabers com a eina estratègica del poder, creen un discurs especcífic per definir una realitat específica però utiitzant aquest discurs científic com si fos universal, atemporal i ahistòric. Al seu torn, les subjectivitats es creen a partir d'aquest discurs que s'utilitza perdecidir queè està bé i qué no. Però segons la visió Focaultiana i lluny de les concepcions positivistes que transformen “un combinació d'enunciats i visibilitats específics de cada formació històrica” (Cervallos i Serra, 2006) a través d'unes tècniques discursives en veritats, aquests sabers no han de ser considerats com a pre-doants sinó que adquireixen sentit i es materialitzen en les...