Pac1Negociacio De Coflictes

ESQUEMA DE RESPOSTA
Alumna/e:
PART A
A.1) Interdependència / Oposicions
Segons el llibre de manual de l’assignatura, la interdependència estratègica és aquella situació en la que “nuestro mejor resultado no depende únicamente de nuestras decisiones o elecciones sino también de las decisiones o elecciones que adopta otra persona (o grupo) que también persigue un objetivo propio y que a su vezdepende de nosotros para obtenerlo”.
El cas de dues persones que es presenten a unes oposicions és un cas complex on no resulta senzill veure si existeix interdependència o no, i per aquesta raó és interessant veure com raoneu la resposta, més que la resposta concreta –sí o no- que hagueu donat. Tot i que una de les dos respostes –la que afirma l’existència d’interdependència- és més correctaque l’altre. En primer lloc, és evident que unes oposicions són una situació de competició i que una persona les guanyi depèn tant de com hagi estat el seu resultat en les proves com de com hagi estat el resultat dels demés. No n’hi ha prou amb fer una bona prova, és necessari fer-la millor que els altres. En aquest sentit, donat que el resultat que obtindrem –guanyar la oposició o no- depèn nonomés de les nostres accions sinó de la dels demés, semblaria que sí hi ha interdependència. No obstant això, la situació és més difícil perquè per una banda els diferents jugadors –els opositors- normalment no poden conèixer el que fan els altres ni adaptar la seva acció al que hagin fet els altres. Això indica que, com a mínim, no estaríem davant d’un joc de torn consecutiu, sinó de torn simultani,que només es juga una vegada, i en el que normalment no hi ha informació del que estan fent els altres jugadors. Una altra complicació és que normalment les proves han de ser valorades o avaluades per una tercera persona, un tribunal o comissió, que no sempre serà objectiu en les seves valoracions, i que de fet pot tenir un paper actiu en la determinació del resultat final.
En tot cas, sembla quesí hi ha interdependència, i evidentment també hi ha conflicte entre els diferents candidats opositors. Prova d’això és que és imaginable que un d’ells oferís per exemple diners als altres per tal de que aquests fessin una prova de baixa qualitat i així poder guanyar. Aquesta és una mostra de que podria reconvertir-se en un joc mixte amb espai per a la negociació, i per tant pressuposal’existència prèvia d’interdependència.

A.2) Exemple de situació interdependent on no hi cap la negociació perquè es tracta d’un joc de pura coordinació.

Sempre és difícil trobar exemples paradigmàtics de pura coordinació –igual que de pur conflicte- perquè la immensa majoria d’interaccions humanes responen a situacions de joc mixte, o bé essent originalment de pura coordinació són fàcilment reconduiblesa una situació mixta.
Alguns dels exemples clàssics són els jocs en equip entre els jugadors del mateix equip (sempre que no hi hagi per exemple rivalitats entre ells o afanys de protagonisme), la supervivència d’un equip d’escaladors o d’un grup d’exploració, la feina d’un grup d’arqueòlegs que participa en unes excavacions, els plans de cap de setmana d’una família o d’un grup d’amics quetenen exactament les mateixes preferències (sobre on anar, de quina manera anar, a quina hora, etc), la feina d’una patrulla de policia en una intervenció, la preparació conjunta d’un àpat entre uns amics que han quedat per a cuinar i sopar plegats, etc.

A.3) El cas de les eleccions parlamentàries

Aquesta és una situació encara més complexa que la descrita a la pregunta 1), la de les oposicions.En aquest cas els partits també semblen estar situats en una situació d’interdependència, ja que el resultat del joc –la victòria o derrota a les eleccions- depèn no només del que ells facin sinó del que facin els altres. Ara bé, aquí el paper de la tercera part, els electors, és encara menys objectiu i predictible que en el cas del tribunal d’unes oposicions. Es tracta no només de fer-ho...