Pac2 Història Psicologia

WILHELM WUNDT

Wilhelm Wundt (1832 - 1920), fisiòleg, psicòleg i filòsof alemany, cèlebre per haver desenvolupat el primer laboratori de psicologia, a la qual va donar la categoria de ciència. Les seves teories exclouen la part espiritual de l'individu i ho estudia únicament com animal, buscant explicacions a la conducta humana com si l'home no tingués gens espiritual.

Wundt que té moltd’empirista va fer la hibridació entre el rol filosòfic i el fisiològic, molts científics el van seguir perquè va aportar una nova manera de treballar les dades: el mètode experimental. Wundt no té una teoria original sinó que simplement s’adona que molts aspectes de diferents ciències es podien recollir en una nova ciència: la Psicologia de la Consciència. La consciència com a objecte d’estudi no té ungran valor científic però té molta importància aleshores, té un gran impacte històric.

Els fisiòlegs estudiaven els casos observables i inferien els processos fisiològics, com reacciona o que succeïa en el cos davant un estímul, que es produïen entre ells:

- Estímul  variable independent
- Reacció  variable depenent

Wundt va estudiar fisiologia i estava d'acord amb els fisiòlegs,però ell deia que a part dels processos fisiològics entre l'estímul i la reacció també hi havia processos de consciència, els quals estudiava. Wundt era catedràtic en filosofia, en aquella època la fisiologia era molt popular i reconeguda, en canvi la filosofia en aquell moment estava desprestigiada i abandonada.

Wundt deia que davant d'un estímul s'activen els dos processos, fisiològics i deconsciència, paral•lelament: paral•lelisme psicofísic. Els processos mai es creuen, per tant, la ment (procés de consciència) i el cos (procés fisiològic) són independents, no interaccionen. Aquesta és una afirmació dualista extrema, però al mateix temps Wundt també diu que cos i ment són una unitat, que és una afirmació monista. Això pot semblar una contradicció, però una cosa és el que creus quepassa i una altra el que pots comprovar, ja que el treball experimental en el laboratori limita molt, fins i tot les teories.

A partir d'aquí Wundt comença a estudiar el que passa en la consciència davant d'un estímul. Una manera de fer-lo és veure i analitzar totes les parts o elements que hi ha en la consciència, els quals s'associen, és la mateixa idea que les idees simples. Però elproblema que els subjectes no sabien descriure o explicar el que passava en la seva consciència al veure un objecte.

Wundt al principi diu que la consciència té dos tipus d'elements:

- Sensacions: element passiu. És un fenomen mental resultant de l'estimulació d'un òrgan sensorial i l'elaboració cerebral. Es deu a una estimulació física immediata.

- Imatges: element passiu. Consisteix arecobrar una sensació sense que hi hagi un objecte. Són sensacions sense estímul extern, no hi ha objectes, són els residus de les sensacions.

Com que els subjectes entrenats deien si els agradaven o no els estímuls, Wundt va crear un altre tipus d'element complementari als dos anteriors:

- Sentiments: element actiu. Atribut afectiu que acompanya a les sensacions o a les imatges. Es poden situaren tres dimensions. Això fa que els subjectes no siguin neutres davant de l'estímul, que poden influir en l'estímul, que s'impliquen.

Brentano va anar a contrapunt constant amb Wundt, posava en evidència algunes fallades de Wundt i això va fer que aquest últim perfeccionés la seva teoria. L'única coincidència que tenia amb Wundt era que creia que la Psicologia havia d'estudiar la consciència,però tenien una concepció de la consciència molt diferent. Wundt afirmava que el subjecte era neutre i passiu, però Brentano va descobrir que era actiu. Brentano afirmava que els subjectes estaven tan entrenats que ja no s'esforçaven en la introspecció, perquè ja la sabien de memòria.

- Wundt  Només admet que el procés de consciència són els continguts. Es va equivocar a dir que els...