Pac2 procesal penal

03.023 – DRET PROCESSAL II
Semestre març – juliol 2011

Mòdul 1 – SolPAC 1

Solucions Prova d’avaluació contínua

Solucions a la PAC1
I.- Qüestions teòriques. En matèria de recursos: a) El procés penal espanyol respon a un model de doble instància o d’instància única? b) Es pot afirmar que el sistema de recursos (ordinaris i extraordinaris) establert a la LECrim respecta les exigènciesderivades dels tractats internacionals subscrits per Espanya?

El model d'única instància era l'inicialment establert per la LECrim ja que contra la sentència definitiva de primera – i única – instància, no estava prevista l'apel·lació, sinó únicament el recurs de cassació que, com és sabut és un recurs extraordinari que no pot ser considerat com una nova instància. Aquest model encara perviu enrelació amb el procés ordinari per delictes greus. En les successives reformes operades en la LECrim es va introduir el model de doble instància per a la resta de processos per delictes (abreujat, judicis ràpids). També el judici de faltes respon a un sistema de doble instància. Els pactes internacionals subscrits per Espanya (CEDH, Protocol n. 7 art. 2.1 i Pacte Internacional de drets civils ipolítics, art. 14.5) imposen que en el procés penal, l'acusat pugui accedir a una segona instància sempre que la sentència hagués estat condemnatòria i a fi de revisar la responsabilitat penal. Els pactes internacionals no imposa el tipus de recurs que ha de preveure el legislador per accedir a la segona instància però en la mesura en què es tracti d'un recurs extraordinari la cognició del tribunal adquem serà més limitada que la que imposa l'exigència d'una segona instància. La Resolució de 20 de juliol de 2000 del Comitè de Drets Humans de l'ONU va posar en dubte el model d'única instància que perviu en la LECrim per al procés ordinari per delictes greus. És per això que, a pesar que els nostres Tribunals hagin pretès salvar el sistema actual, la veritat és que mitjançant l'EL 19/2003, de23 de desembre, es van crear sales d'apel·lació en l'Audiència Nacional i es va atribuir als TSJ competència per poder conèixer així mateix dels recursos d'apel·lació contra les sentència que dictés en primera instància, respectivament, l'AN o les AP en els judicis ordinaris per delictes greus. Però aquesta modificació orgànica devia venir acompanyada amb una reforma de la LECrim en el sentitd'establir que les sentències dictades en el procés ordinari pot ser susceptible de recurs d'apel·lació. Atès que aquesta reforma dirigida a generalitzar la segona instància encara no s'ha produït, és si més no qüestionable que el nostre sistema, puix que es refereix al procés ordinari, respecti les exigències derivades dels tractats internacionals en matèria de recursos.

1

DRET PROCESSAL IISolucions a la PAC 1
II.- Qüestions de resposta breu. Indica si els següents enunciats són vertaders o falsos raonant la resposta (3 o 4 línies): 1. El Jutge pot dictar sentència (condemnatòria o absolutòria) amb base en els fets que hi consten en la instrucció del procés, amb independència de que els mateixos hagin estat o no inclosos per les parts als seus escrits d’acusació i/o defensa. Fals, enla fase de judici oral regeix el principi acusatori exigeix l'aportació de part, de manera que el tribunal no podrà tenir en compte fets que no hagin estat al·legats en els escrits d'acusació i/o defensa. 2. En la fase d’ instrucció les parts acusadores reben un tractament igual. Fals, el Ministeri Fiscal rep un tractament privilegiat respecte de la resta de parts acusadores que eventualmentpoden existir en el procés penal, en la mesura en què, en algunes ocasions, li atorga majors facultats (ex. Art. 780 LECrim).

3. En cas de declaració de rebel·lia, en tot cas el judici oral necessàriament s’ha de suspendre. Fals. Si bé la norma general és que ningú pot ser condemnat sense ser sentit i vençut en judici, la veritat és que té alguna excepció. La primera en l'àmbit del judici...