PAC2 psicologia del desenvolupament 1



APARTAT 2: GLOSSARI
Desenvolupament i coordinació del moviment: La lateralitat
La lateralitat implica una divisió neta de l’espai en dues meitats, tenint com a referència el propi cos. És trascendental per a orientar-se en els desplaçaments i situar-se en relació amb punts de referència espaial. Es dóna referència a un costat del cos en determinades execucions, costat dret o esquerre. Enel procés de laterització el component perceptiu té tanta o més importància que el motor i això pel paper que fan el llenguatge i les representacions escrites en els processos d’aprenentatge.
Ho relaciono amb la pel.lícula en l’escena on els nens petits escriuen la paraula “mama”, la Marie escriu les “a” sense seguir la direccionalitat del traç sinó que copia la forma, també la relaciono ambl’escena del tractor de com el Julien utilitza el volant i les palanques de velocitat i l’accelerador per fer marxa enrera (aquí el Julien té la lateralitat desenvolupada). També amb l’escena que el Yoyo dibuixa el número set a la pissarra (Tant la Marie com el Yoyo no tenen la lateralitat desenvolupada).
Desenvolupament perceptiu
La percepció visual influeix en l’aprenentatge de les formestípicament culturals com les lletres i els nombres o en les imatges bidimensionals, com per exemple dibuixos i fotografies. Això es veu en moltes escenes de la pel.lícula tant de grans com de petits.
La percepció hàptica descansa sobre l’exploració que fan les mans (Brushmell i Boudreau 1993). De la mateixa manera que la “forma manual” primitiva de tenir un objecte és sostenir-lo agafat, “l’evolució delreflex tònic palmar”. Això ho relaciono amb com els nens petits agafen el rotulador per escriure o dibuixar, els han donat un rotulador gruixut perquè encara no tenen la psicomotrocitat fina del tot desenvolupada.
La percepció olfactiva , els nens són capaços de discriminar de manera fina unes olors de unes altres, s’habituen i deshabituen a les olors. Això ho relaciono amb l’escena de la cuina, onels nens oloren l’aroma dels crepes.
La percepció social
Una de les dimensions més importants dels nens i del seu entorn és el social, la seva percepció també està predisposada cap al reconeixement dels fenòmens socials.
La percepció auditiva, és molt precoç, recull i integra vocalitzacions humanes i sons rítmics. Tenen una sensibilitat per la veu adulta, que els parla amb modulacionsexagerades i riques en tonalitats expresives,també discriminen les vocalitzacions d’aprovació i de prohibició amb resposta emocional de satisfacció i disgust.
La percepció visual és més rudimentària que l’auditiva. Un dels seus objectes d’exploració preferit és la cara dels humans, (primer el cap, després les orelles i barbeta i més tard els ulls i la boca). En el sistema visual infantil no hi ha unapreferència innata pel rostre humà, aquest últim reuneix un conjunt de característiques perceptives que atrauen i sostenen l’activitat perceptiva incipient (inicial) del nen.
Això es pot veure en l’escena de l’Axel quan parla dels fantasmes amb el mestre i la Marie els interromp. Primer el mestre li diu que ell està parlant amb l’Axel i com que la Marie el torna a interrompre, el mestre ambl’expresió facial li fa entendre i ella es retira espantada.

APARTAT 3: ESCENES PER UN DOCUMENTAL
Escena protagonitzada pels petits:
Els nens tanquen el gos a fora i la Laura (de 7 a 9 anys) diu que ella tanca la valla i el Johann li diu que no, que la tanca ell i forceja una mica amb ella, el Yoyo agafa de la jaqueta al Johann i aquest l’empenta i no li sap dir al professor perquè ha empentat alYoyo.
Aquí faré referència al periode pre-operacional del que parla Piaget, en el qual les manifestacions de la psique infantil estan impregnades pel seu egocentrisme. El nen mostra una relativa incapacitat per pendre el paper d’altres persones, és a dir, per veure el seu propi punt de vista com un entre els molts punts de vista possibles i per tractar de coordinar-los amb aquests últims....