PAC2 TEORIES DE LA COMUNICACIO A

Teories de la comunicació. UOC Curs 2014/2015

PAC 2. TEMA 3. La perspectiva funcionalista de les teories de la
comunicació
Resol els dos exercicis següents:
a) Busca un exemple, diferent dels de la taula d’inventari funcionalista parcial per
a la comunicació de masses de Wright (pàg. 28 mòdul 3), de funció i de
disfunció en la vigilància (notícies), correlació (activitat editorial, opinió delsmitjans), transmissió cultural i entreteniment, i esmenta’n el sistema de
referència, és a dir, si és funcional o disfuncional per a la societat, els subgrups,
l’individu o els sistemes socials. En definitiva, cal que expliquis un total de
quatre funcions i quatre disfuncions.

EXEMPLES PER A L’INVENTARI FUNCIONALISTA PARCIAL PER A
COMUNICACIONS DE MASSES DE WRIGHT
Funcions
comunicacions de
massesTipus

Funció
Vigilància

Disfunció

Explicació exemple concret

Sistema de
referència de
l’exemple

Formar en continguts. La funció de Societat
revelar amenaces i oportunitats implica
que els mitjans de comunicació de
masses adoptin un paper de formadors
en continguts particulars d’actualitat. És a
dir, per assegurar-se que la societat
entendrà els continguts que es volen
transmetre, sovint calque determinats
conceptes o processos siguin prèviament
explicats i, per tant, que els mitjans
adoptin una funció formadora. Per
exemple, quan els mitjans es van fer
ressò de l’escàndol de les preferents, per
tal de difondre aquesta notícia, era
indispensable “formar” a la gent en
aquest concepte desconegut fins
aleshores per bona part de la societat. A
partir d’aquí, la societat va aprendre, enmajor o menor profunditat, un nou
concepte bancari, en aquest cas, un de
ben perillós (amenaça).
Afavorir el desencís i l’allunyament del Individu
sistema. Per veure-ho en un exemple: la
reiterada denúncia per part dels mitjans
de comunicació dels nombrosos casos de

1

Teories de la comunicació. UOC Curs 2014/2015

Funció
Correlació

Disfunció

Funció
Transmissió
cultural

Disfunció

corrupciópolítica que estem vivint en els
darrers anys, provoca un desencís
constant a l’individu, que es tradueix en
apatia vers els sistema polític. Un
desencís que, sovint, se sustenta en
l’afirmació generalitzada: “tots els polítics
són iguals”. Això té com a resultat, per
exemple, l’abstencionisme electoral
(obviar el sistema, indiferència) i la
conseqüent degradació de la democràcia.
Crear correntsd’opinió que afavoreixin
determinats lobbies. Els mitjans poden
sucumbir a pressions de lobbies de
pressió com poden ser empreses
multinacionals i afavorir determinats
corrents d’opinió que puguin ser
favorables a aquests grups de poder.
Provocar cansament, indiferència o fins i
tot sentiment de rebuig respecte
determinats temes d’interès. L’obsessió o
excessiva repetició de determinats temesd’actualitat, pot acabar provocant una
sobresaturació o sensació d’avorriment.
Conseqüentment, això pot comportar
que la gent es cansi i desconnecti
totalment de temes que són certament
rellevants. Per exemple, parlar i opinar
reiteradament
de
la
relació
Catalunya/Espanya
pot
generar
sobresaturació amb el tema entre
determinats individus, i afavorir-ne, així,
la indiferència i/o rebuig pel tema.
Reafirmarels lligams culturals i identitaris
dels pobles. Per exemple, els mitjans de
comunicació poden tenir un paper
important en la preservació i en l’impuls
de la cultura popular, el folklore o les
tradicions. Això pot contribuir a reforçar i
reafirmar el factor diferencial i els trets
identitaris dels pobles.
Crear rebuig a allò alternatiu. Els mitjans
de comunicació de masses tendeixen a
crear “modes”o a potenciar tot allò que
més ven. Això, traduït a la vessant
cultural, pot comportar emfatitzar una
determinada tendència o marca cultural
de moda i menystenir o fins i tot criticar

Subgrups

Individual

Subgrups

Cultura

2

Teories de la comunicació. UOC Curs 2014/2015

Funció
Entreteniment

Disfunció

la creació alternativa, menys lucrativa.
Fomentar hàbits saludables. Per exemple,...