pac2Hist.IIIhumanitats


SIMÓN DE BOLÍVAR. Un visionari no consolidat.

La fi de l’Antic Règim la podríem definir en tres fases segons el pensament historicista liberal de la segona meitat del S.XIX: hi ha tres processos revolucionaris que ho ajuden a entendre, la revolució nord-americana i la Independència de les tretze colònies, la Revolució Francesa i la ruptura entre Espanya i Hispanoamèrica, fortamentinfluenciada per la ideologia de la I.lustració, pels abusos de l'anomenat "pacte colonial" (amb les consegüents restriccions als “criollos”) i per la participació d'Anglaterra i França, els adversaris d'Espanya.

En el nostre assaig, ens centrarem en el tercer factor, que és la conversió de les colònies espanyoles en estats-nació. A partir de la segona meitat del segle XIX es tenen en compte altresfactors com la vinculació dels “criollos” amb determinats focus polítics europeus, la invasió napoleònica a Espanya l’any 1808, la tasca de proselitisme de les societats secretes i l'acció favorable dels jesuïtes expulsats per Carles III cap a la independència.

Aquesta interpretació històrica també contempla la independència hispanoamericana en funció de l'expansió econòmica de la segona meitatdel segle XVIII i algunes de les seves repercussions socials com l'enriquiment dels nascuts a les colònies, dels naturals del territori. Des de mitjan segle XX, han sorgit interpretacions com la de l'historiador i canonista espanyol Manuel Giménez Fernández, qui veu en l'emancipació un reflex de les doctrines populistes desenvolupades pels tractadistes hispànics del segle XVIII, que es refereixen aldret del poble a la rebel.lió, com a portador de la sobirania quan s'incompleixen per l'autoritat les lleis i les idees del bon govern. En d’altres supòsits, l'emancipació ha estat considerada també com una guerra civil entre els hispanoamericans, que acabaria amb el que es va denominar com el triomf del " feudalisme criollo”.

L’estudi del discurs de Bolívar radica en què les seves idees i laseva actuació política sintetitzen el projecte polític de tota una generació de “criollos” independentistes llatinoamericans que pretenien assolir la independència d'Espanya. Analitzar l'obra de Bolívar significa conèixer els fonaments de la societat llatinoamericana .

Bolívar no va ser només un militar reconegut, sinó també un in- discutible ideòleg de la guerra d'independència. Els seusinnombrables manifestos, proclames, discursos i cartes servien com a model de propaganda revolucionària i contribuïen a la victòria en mesura no menor que les batalles.

Comprenia molt bé les qüestions de la política internacional en general i americana en particular, bona part del que es va imaginar es va fer realitat després, com per exemple, que Napoleó es convertiria en un tirà.

Sota la sevadirecció va arribar la independència a bona part d'Amèrica, es van instaurar governs republicans, es va separar l'Estat de l'Església, es va abolir l'esclavitud i els títols nobiliaris i es van proclamar les llibertats democràtiques.

Simón Bolívar va viure l'època de les idees de la Il.lustració . Era un fervent lector de Montesquieu , Rousseau i Voltaire. Va estudiar filosofia i política . Esva empapar de les idees més democràtiques i va conèixer els pensadors i organitzadors d'una nova època. Va endur-se a Amèrica les corrents modernes del pensament europeu.

Les influències en el seu pensament polític no només provenen dels filòsofs o revolucionaris francesos, sinó també dels subversius espanyols i americans. Tot i això, el pensament bolivarià va anar adquirint característiquespròpies d'acord amb allò que suscitava la guerra d'independència i l'exercici del poder.

Tot i la influència dels clàssics grecs i romans, la Il.lustració francesa i els espanyols i anglesos liberals, Bolívar va ajustar la seva ideologia a la realitat pròpia de Llatinoamèrica. Va precisar conceptes i formular doctrines sorgides de les necessitats del govern, comprometent-se a construir nous...