PACEM IN TERRIS




PACEM IN TERRIS









1. Redacta en un parell de fulles lo que investiguis sobre la CRISIS DELS MISSILS de Cuba al 1962.

La Crisis dels Míssils de Cuba és el nom en que es coneix el conflicte entre Estats Units i la Unió Soviètica en els dies 14 d’octubre i 20 de novembre del 1962. Va ser un dels episodis més importants de la Guerra Freda i va fer dubtar sobre el domininord-americà en el gran continent (Amèrica).
Aquesta crisis és denominada amb diferents noms com per exemple la CRISIS D’OCTUBRE(denominada així per Cuba) o LA CRISIS DEL CARIB (denominada així per Rússia). El problema va sorgir perquè Estats Units va descobrir que hi havia una base de míssils nuclears a Cuba per part de la Unió Soviètica.

El govern Cubà dirigit per Fulgencio Batista, un granaliat d’Estats Units va ser assetjat per la Guerrilla Nacionalista capdavantera per Fidel Castro, on les seves tropes van entrar al 1959 a l’Havana. El moviment de Fidel Castro o moviment Catrista era d’origen Nacionalista a causa de la dependència econòmica, política i cultura del País comparat amb EUA.

EUA al veure que la revolució va triomfar i que posteriorment va haver-hi unanacionalització dels recursos econòmics, Estats Units va contreure enemistat i va declara un boicot econòmic a Cuba en les importacions de Sucre, el principal producte d’exportació que contava el País llatinoamericà. L’objectiu d’EUA era ofegar el Règim Castrista. A més a més EUA va donar suport a tots aquells exiliats polítics, acollint-los en el seu territori o bé ajudant-los contra el règim castrista.Per altre banda està la Unió Soviètica que no va trigar gaire en donar la seva ajuda a Cuba, al 1960, on tots dos països van establir relacions comercials. On van signar un tractat de cooperació militar que consolidava l’aproximació de Cuba amb l’Est.  Així, per primer cop, la URSS podia comptar amb un aliat polític en el continent americà, i, a més, situat ben a prop de les costes dels EUA. Peraixò, el juliol de 1960, Kruixtxov va confirmar el suport soviètic a Cuba “en la seva lluita per la llibertat” i la disposició soviètica a comprar la collita de sucre cubà. Per contra, pels Estats Units, l’existència d’un país aliat de la Unió Soviètica situat a poc més de 150 kilòmetres de la seva costa suposava una amenaça mai coneguda i, a més, podia suposar un factor de desestabilització per atota l’Amèrica Llatina tot potenciant el naixement de nous moviments revolucionaris a la rereguarda nord-americana.
En el 1961 totes aquelles organitzacions revolucionàries que hi havia a Cuba es van fusionar amb el Partit Unit de la Revolució, on el cap de 4 anys es va anomenar Partir Comunista de Cuba.

Durant l’abril del 1961 les tensions entre EUA i Cuba van començar a ser més fortes,sobretot quan es va produir a la badia de Cochinos un intent de de desembarcament de cubans exiliats que anaven en contra del règim castrista i de nor-americans que tenien el suport de la CIA. Aquesta invasió va ser un fracàs malgrat que aquest succés va donar una sensació de inseguretat a les autoritats cubanes, que va fer que signessin un acord defensiu amb l’URSS per instal·lar míssils nuclearsque apuntessin des de l’illa fins Estats Units.

En aquest punt va ser el moment de tensió màxima entre nord-americans, Cuba i URSS. Ja que el president Kennedy al detectar aquesta operació secreta va ordenar, al 20 d’octubre del 1962, el bloqueig naval de Cuba; per així impedir l’arribada de peces nuclears que transportaven els vaixells soviètic

Els nord-americans van enviar un missatgeamanaçant al Khruixov perquè retiressin els míssils perquè sinó ho feien hi hauria una acció militar directa per part d’ells, però a la vegada demanava la pau mundial.
Per primer cop era possible que les marines nord-americana i soviètica s’enfrontessin obertament, fent esclatar una guerra que hauria tingut caràcter atòmic. I aquest enfrontament va estar a punt de produir-se quan els vaixells de...