Pacients terminals

Una malaltia terminal és una situació de malaltia complexa en que ja no és possible la curació o prolongació de la vida i la mort està pròxima.

Una altra definició fonamentada en lesconseqüències psicològiques que comporta, seria:

“L’estat de malaltia la presència de la qual provoca en la ment del metge, del pacient i de la família una expectativa de mort com a conseqüència directa de lamateixa malaltia”.

En aquesta definició es dóna més importància als canvis en el pensament de les persones implicades, que han d’assumir que la malaltia no té cura i que el desenllaç serà una mortinevitable, que en les peculiaritats de la malaltia.

La Societat Espanyola de Cures Pal•liatives (SECPAL) recull de forma clara les característiques que han de concórrer en la malaltia terminal pertal que pugui ser qualificada com a tal. Són les següents:

1. La malaltia es troba en un estat avançat, progressiu i incurable.

2. Falta de possibilitats raonables de resposta al tractamentespecífic.

3. En general se li atribueix un pronòstic de supervivència inferior a 6 mesos.

4. L’evolució cap al final del procés és inestable perquè apareixen problemes, símptomes intensos,canviants i multifactorials en els que no hi ha resposta a tractaments específics. Al no disposar d’aquests, s’utilitzen cures pal•liatives.

5. El xoc emocional és enorme sobretot en el pacient, però tambéen la família i l’equip sanitari que l’atén.
6. Aquest tipus de malaltia comporta una certa dificultat a l’hora d’actuar; d’una banda, és necessari “ser raonable” i haver esgotat tots els recursosterapèutics abans d’etiquetar un malalt com a terminal, perquè, en cas contrari, existeix el risc de no tractar malalts potencialment curables. D’altra banda, podem caure en l’acarnissament terapèuticprolongant artificialment l’agonia.

Així, les cures pal•liatives no pretenen allargar la vida amb mesures extraordinàries ni escurçar-la per mitjà de cap eutanàsia; senzillament, la respecten...