Pacte Narratiu a Lolita
ci
ó
Ua
IB ls
20 Es
10 tud
/2 is
01 L
1 ite
ra
ris
El narratari: els membres del jurat / el jutge / Lolita (de vegades); el narrador,
excepte en el cas del jutge i de Lolita, s’hi adreça en plural. Es fa present en el relat de
diverses maneres:
1. Apel·lacions directes del narrador:
•“Senyores i senyors del jurat” [1:1, 11]
•
“i la meva boca gemegosa, senyors del jurat,” [1:13, 87]
•
“¡Senyors del jurat! […] —si em permeteu d’encunyar aquesta expressió—
[…] (si em permeteu aquesta altra expressió)” [1:17, 99]
•
“i, de sobte —de sobte, senyors del jurat—” [1:17, 100]
•
“Senzill, ¿oi? Doncs bé, senyores i senyors: ¡no m’hi acabava de decidir!”
[1:20, 125]
•“Doncs no, senyores i senyors, no podia pas” [1:20, 125]
•
“Senyores i senyors del jurat” [1:20, 126]
•
“I vaig plorar. Sí, senyores i senyors del jurat: vaig plorar” [1:23, 149]
•
“¡Senyores del jurat! Us demano indulgència. ¡Concediu-me ni que sigui una
mínima fracció del vostre temps preciós!” [1:28, 179]
•
“Senyors del jurat! [1: 28, 179]
•
“¡Escolteu, mortals![…] ¡Oh, alats senyors del jurat!” [1:28, 181]
•
“¡Frígides senyores del jurat! […] Ara us diré una cosa ben estranya: va ser
ella que em va seduir” [1: 29, 192]
•
“Sensibles senyores del jurat, jo no vaig ser ni tan sols el seu primer amant”
od
uc
[1:31, 196]
•
“Reporto aquestes foteses assolellades amb l’objectiu primordial de demostrar
als meus jutges que vaig fertot el que vaig poder per tal de brindar a la Lolita
unes estones ben felices” [2:2: 236]
•
“Vaig fer el que vaig poder, Excel·lència, per resoldre el problema dels nois”
[2:8, 269]
•
“no us sabria precisar, senyores i senyors, el dia que vaig saber del cert que el
descapotable vermell ens estalonava” [2:18, 318]
•
“Al capdavall, senyores, es feia cada cop més palès […]”[2:22, 348]
•
“—deixeu-me riure una mica, senyors del jurat—” [2:23, 366]
2. Per mitjà d’un pronom clític de 2a persona del plural:
•
“espero que el meu estil no se us faci insuportable (escric sota observació)”
ci
ó
Ua
IB ls
20 Es
10 tud
/2 is
01 L
1 ite
ra
ris
[1:2, 12]
3. Per mitjà d’una forma verbal de 2a persona del plural:
•
“Permeteu-me doncs que” [1:3, 15]•
“I ara, anoteu aquesta observació cabdal: l’artista que hi ha dins meu ha
guanyat per mà el cavaller” [1:17, 102]
•
“Deixeu-m’ho explicar” [1:28, 180]
•
“La nostra destinació era —deixeu-me que ho recordi al meu pacient lector
(la indulgència del qual deu haver servit de model a la Lo)— l’alegre vila de
Lepingville” [1:32, 202]
•
“Aquí haig de fer una curiosaconfessió. Ja podeu riure, però el cas és que jo
no sabia del cert quina era la meva situació legal. Encara no ho sé.” [2:3, 249]
•
“És clar que a ella no la podia matar, com alguns poden haver pensat. Me
l’estimava, ¿sabeu?” [2:29, 395]
•
“Ja em podeu escridassar amb sarcasmes, ja em podeu amenaçar de fer
evacuar la sala, fins que no em tapeu la boca i m’estrenyeu la mordassacontinuaré proclamant la meva pobra veritat” [2:29, 406]
El lector representat: el narrador s’hi adreça habitualment en singular per mitjà
d’apel·lacions directes; en alguns casos el narrador en preveu les reaccions durant el
procés de lectura del relat (exemples 5, 20 i 23); en altres, commina el lector perquè
actuï en un sentit determinat i s’hi identifiqui emocionalment (exemple 7); finalment,hi ha apel·lacions al lector que posen de manifest la naturalesa imaginària del
od
uc
personatge ficcional i, doncs, del narrador (exemples 8, 13 i 28).
•
“Ara voldria oferir al lector unes quantes idees” [1:5, 21]
•
“M’agradaria que el lector veiés «els nou» i els «catorze» com les fronteres”
[1:5, 22]
•
“Aquesta breu relació va engegar els mecanismes mentals que no...
Regístrate para leer el documento completo.