PAISAJE

La política de paisatge a Catalunya
Guia d’integració paisatgística. Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
Primer de tot m’agradaria dir que no és una exposició per memoritzar de dalt a baix el que es digui, bàsicament perquè és impossible. Per exemple, quan expliqui les diferents cartes de paisatge i digui a quin any es van firmar i de què tracten,no us ho heu de saber, però sí què és una carta de paisatge i on buscar els seus continguts en cas de que sigui necessàri. Així doncs, es tracta d’aprendre i saber a grans trets la política de paisatge a Catalunya. També m’agradaria dir que el llibre va ser editat el 2010, i he actualitzat les dades i les taules del seu contingut, però agrairia que si m’equivoco, emcorregíssiu.
Orígens de la llei de paisatge: el Conveni Europeu del Paisatge
FOTO DIAPO: [cep]
El 1994 el Consell Europeu va decidir elaborar una convenció exclusivament dedicada al paisatge per tot l’àmbit europeu i va encarregar la seva redacció a un grup de treball format per polítics i per especialistes (geògrafs, juristes, agrònoms, arquitectes...).
El 20 d’octubre del 2000 s’aprova elConveni Europeu del Paisatge.
Es tracta del primer tractat internacional dedicat específicament a protegir-lo, gestionar-lo i ordenar-lo.
Com a resposta al procés de progressiva pèrdua de qualitat i diversitat que els paisatges.
Objectiu de comprometre les administracions públiques europees a desenvolupar polítiques adreçades a la seva preservació i millora.
Objectius del CEP:
Concepció delpaisatge com a patrimoni, és a dir, com a bé comú.
Funció com a factor de benestar personal i social.
Dimensió social del paisatge i la responsabilitat social que s’hi associa.
Es pot veure com l’administració pública agafa una figura d’avaladora del dret de paisatge i com a catalitzadora d’un canvia d’actituds socials i polítiques en aquesta matèria.
Conseqüències pràctiques el CEP:
Elpaisatge com a objecte de dret i la seva inclusió en el cos legislatiu.
Adopció de principis de desenvolupament sostenible.
Difusió del coneixement dels paisatges i la sensibilització en la societat civil, organitzacions privades i els poders públics.
Implicació de tots els agents en el processos de protecció, gestió i ordenació del paisatge.
La promoció d’intercanvi de coneixement a nivellinternacional.
FOTO DIAPO: [compromís cep]
El Parlament de Catalunya serà la primera cambra europea a adherir-se al CEP el mateix any de la seva aprovació. Cinc anys més tard aprovarà la Llei del paisatge que protegirà jurídicament els paisatges catalans i l’any següent el Reglament que desenvolupa els instruments creats per aquesta llei, els quals s’explicaran més endavant.
Pel que fa a la restade països europeus, són majoria els que s’hi han compromès, però manca el compromís d’alguns estats de primera importància com Rússia o Alemanya.
Compromís d’Espanya a escala estatal amb el CEP
Espanya va ser un dels primers firmants amb el compromís del CEP l’any 2000, tot i que no el va ratificar fins el 2008.
Després de la ratificació s’han promulgat algunes lleis bàsiques importants:
Llei42/2007, del patrimoni natural i de la biodiversitat
Llei 45/2007, per al desenvolupament sostenible del medi rural.
Real decret legislatiu 2/2008, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei del sòl
Tot i així, les idees d’aquestes lleis connecten amb els principis del CEP, però de manera insuficient i poc congruent entre sí.
Participació en els organismes internacionals afavorits pel CEP.Identificació i caracterització (elaboració de l’Atlas de los paisajes de España).
Divulgació i suport (tallers i conferències).
Sempre fent referència al conjunt de l’estat, ja que en aquesta matèria només té competències i funcions en àmbits i paisatges transfronterers, àrees de domini públic, infraestructures, energia, etc.)
Actuació de les comunitats autònomes amb el CEP
Les reformes...