Paisatge d'hivern amb església
Páginas: 13 (3159 palabras)
Publicado: 26 de abril de 2011
Paisatge d’hivern amb església
L’alemany Caspar David Friedrich (Greifswald 1774 – Dresde 1840) és l’autor de l’oli sobre llenç titulat Paisatge d’hivern amb església (1811). Es tracta d’una obra romàntica que mesura 33 x 45 cm i que es localitza en la National Gallery (Londres) i en el Museum für Kunst und Kulturgeschichte (Dortmund). Forma parella amb Paisatge d’hivern, del mateix any, imostra, dins de la producció de l’autor, la primera representació d’una arquitectura gòtica inventada.
La pintura presenta diverses interpretacions però totes d’un marcat caràcter religiós. L’església que s’aixeca enmig de l’espessa boira del fons simbolitza l’esperança cristiana, però en un context germànic, com és el cas, s’entén com la vida que segueix a la mort. Concepte que s’accentua pelpaisatge hivernal que s’interpreta com a resurrecció en comparació en que després d’aquesta estació morta, arriba la primavera plena de vida. L’idea de resurrecció cristiana es veu incrementada per la presència dels avets perennes que converteixen l’obra en “una al·legoria de la caducitat de la vida i el caràcter cíclic dels aconteixements”. Una altra lectura religiosa que ofereix l’obra és la visiópanteista segons la qual l’home pot trobar la fe i Déu d’una manera personal enmig de la naturalesa sense necessitat de temples o esglésies. L’edifici difós pot representar el més enllà o bé la Jerusalem celeste, destí del caminant. Cal tenir present que Friedrich, segons creien els seus contemporanis, veia en el gòtic (estil arquitectònic de l’església de l’obra) allò diví i/o immaterial comtambé la vegetació artificial i la natura. Les crosses abandonades s’interpreten com a símbol que el cristià es refugia en la fe però també com que en el “moviment d’alliberació el sentiment religiós formava una estreta simbiosis amb el nacional”; d’aquesta manera l’obra tractaria d’una esperança de redempció. L’única lectura no religiosa que presenta l’obra es troba en que l’església gòtica potformar part de l’historicisme (moviment que reinventa elements arquitectònics medievals, època en que brota el germen per a la identitat nacional, per a assentar la llavor d’un renaixement de la cultura pròpia) ja que Friedrich converteix el gòtic en un símbol d’una nova era política i de religiositat.
L’obra, com és habitual en el romanticisme, pertany al gènere temàtic del paisatge. L’ús delspaisatges com a mitjà per a expressar sentiments és molt freqüent en els romàntics, a més a més els alemanys, com per exemple Friedrich, ho barrejaven amb lectures religioses i de canvis en el món.
El paisatge hivernal està representat per l’abundant neu que cobreix tot el territori en el que es desenvolupa l’escena, la part superior de les roques i també algunes fulles dels avets. Els aspectesque mostren més clarament el significat religiós de l’obra es troben en l’home que resa davant del crucifix i en la figura distant de l’església però el mateix paisatge hivernal i els avets tenen una lectura religiosa. L’arquitectura gòtica del fons, a part de ser un element religiós, ofereix una lectura patriòtica. Tots els elements de la composició reforcen el sentit religiós de l’obra.
La peçapresenta en un primer pla un terreny nevat en el qual es distingeixen unes crosses a la dreta, allunyades l’una de l’altra, i en una posició centrada un home – el mateix Friedrich- repenjat en una roca, que sembla que s’enfonsi en el terra o que en surti d’ell. A continuació hi ha un segon pla, darrere de l’home ja mencionat, en el qual s’aprecia un grup d’avets, del qual en surt una creulleument inclinada vers l’home que resa amb les mans juntes. Els arbres sobrepassen aquest pla i arriben al del fons. A l’esquerra d’aquest pla hi ha unes roques de menors dimensions i, més enllà, la part superior d’un avet. La part dreta presenta unes ondulacions en el terreny completament nevat. L’últim pla presenta, en l’espai entre les roques de l’esquerra i els avets amb la creu, la silueta d’una...
L’alemany Caspar David Friedrich (Greifswald 1774 – Dresde 1840) és l’autor de l’oli sobre llenç titulat Paisatge d’hivern amb església (1811). Es tracta d’una obra romàntica que mesura 33 x 45 cm i que es localitza en la National Gallery (Londres) i en el Museum für Kunst und Kulturgeschichte (Dortmund). Forma parella amb Paisatge d’hivern, del mateix any, imostra, dins de la producció de l’autor, la primera representació d’una arquitectura gòtica inventada.
La pintura presenta diverses interpretacions però totes d’un marcat caràcter religiós. L’església que s’aixeca enmig de l’espessa boira del fons simbolitza l’esperança cristiana, però en un context germànic, com és el cas, s’entén com la vida que segueix a la mort. Concepte que s’accentua pelpaisatge hivernal que s’interpreta com a resurrecció en comparació en que després d’aquesta estació morta, arriba la primavera plena de vida. L’idea de resurrecció cristiana es veu incrementada per la presència dels avets perennes que converteixen l’obra en “una al·legoria de la caducitat de la vida i el caràcter cíclic dels aconteixements”. Una altra lectura religiosa que ofereix l’obra és la visiópanteista segons la qual l’home pot trobar la fe i Déu d’una manera personal enmig de la naturalesa sense necessitat de temples o esglésies. L’edifici difós pot representar el més enllà o bé la Jerusalem celeste, destí del caminant. Cal tenir present que Friedrich, segons creien els seus contemporanis, veia en el gòtic (estil arquitectònic de l’església de l’obra) allò diví i/o immaterial comtambé la vegetació artificial i la natura. Les crosses abandonades s’interpreten com a símbol que el cristià es refugia en la fe però també com que en el “moviment d’alliberació el sentiment religiós formava una estreta simbiosis amb el nacional”; d’aquesta manera l’obra tractaria d’una esperança de redempció. L’única lectura no religiosa que presenta l’obra es troba en que l’església gòtica potformar part de l’historicisme (moviment que reinventa elements arquitectònics medievals, època en que brota el germen per a la identitat nacional, per a assentar la llavor d’un renaixement de la cultura pròpia) ja que Friedrich converteix el gòtic en un símbol d’una nova era política i de religiositat.
L’obra, com és habitual en el romanticisme, pertany al gènere temàtic del paisatge. L’ús delspaisatges com a mitjà per a expressar sentiments és molt freqüent en els romàntics, a més a més els alemanys, com per exemple Friedrich, ho barrejaven amb lectures religioses i de canvis en el món.
El paisatge hivernal està representat per l’abundant neu que cobreix tot el territori en el que es desenvolupa l’escena, la part superior de les roques i també algunes fulles dels avets. Els aspectesque mostren més clarament el significat religiós de l’obra es troben en l’home que resa davant del crucifix i en la figura distant de l’església però el mateix paisatge hivernal i els avets tenen una lectura religiosa. L’arquitectura gòtica del fons, a part de ser un element religiós, ofereix una lectura patriòtica. Tots els elements de la composició reforcen el sentit religiós de l’obra.
La peçapresenta en un primer pla un terreny nevat en el qual es distingeixen unes crosses a la dreta, allunyades l’una de l’altra, i en una posició centrada un home – el mateix Friedrich- repenjat en una roca, que sembla que s’enfonsi en el terra o que en surti d’ell. A continuació hi ha un segon pla, darrere de l’home ja mencionat, en el qual s’aprecia un grup d’avets, del qual en surt una creulleument inclinada vers l’home que resa amb les mans juntes. Els arbres sobrepassen aquest pla i arriben al del fons. A l’esquerra d’aquest pla hi ha unes roques de menors dimensions i, més enllà, la part superior d’un avet. La part dreta presenta unes ondulacions en el terreny completament nevat. L’últim pla presenta, en l’espai entre les roques de l’esquerra i els avets amb la creu, la silueta d’una...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.