Paisatges Geografia Alberto

CLIMA OCEÀNIC!

!

Bosc caducifoli: Tronc recte i llis, fulla gran que cau a
la tardor (roure i faig). El faig tolera mal el calor i be el
fred, gran humitat, sols calcaris i silicis. SerraladaCantàbrica i Pirineu navarrés. El roure no suporta estius
calorosos, tolera menys el fred, mes humitat que el faig,
altures mes baixes. Galicia i serralada Cantàbrica.!
La landa i els prats: La landa es unavegetació densa
de matoll amb altura baixa o fins a 4m. Els prats son
una vegetació herbàcia que ocupa grans extensions de
terreny als paisatges oceànics.!
!

!
CLIMA MEDITERRANI!
!

Boscperennifoli: Format per arbres de mitjana altura
amb tronc no rectilini, gruixut i rugós, fulla perenne.!
L’alzina es l’arbre mes caracteristic i estes. Es resistent
a la sequera i s’adapta al sol. La sureranecessita
hiverns suaus, una certa humitat i sols silicis. El pi es
una formació vegetal secundària, s’adapta a condicions
extremes aixi com a sols diversos.!
El matoll: No es una formació climax, sinoel resultat de
la degradació del bosc per l’ésser humà. La màquia es
una formació arbustiva de + de 2 m. d’altura, molt densa
i quasi impenetrable. La garriga està formada per
arbustos i matolls depoca altura, que deixen algunes
zones sense cobrir, on apareix la roca. L’estepa està
formada per herbes baixes, entremesclades amb
arbustos espinosos, baixos i discontinus, que deixen al
descobert sòlspobres. !

!
DE RIBERA!
!

Els boscos de ribera estan formats pes espècies com,
per exemple, el vern i el salze. sonzones amb el sol
impregnat d’humitat per la qual cosa la vegetació t’e
tretsdiferents del seu entorn, especialment en les zones
de clima sec. !

!
DE MUNTANYA!
!

La muntanya alpina o pirineica: representada pels
pirineus, té quatre estatges vegetals: L’estatge basal,
fins als1200m, inclou alzines i roures. L’estatge
subalpí, entre els 1200 i 2400m, coniferes naturals com
l’avet, pi negre i pi silvestre. L’estatge alpí, entre 2400 i
3000m, prat, periode vegetatiu curt, 7 o 8...