Palafrugell

PALAFRUGELL 
Josep Pla 
 

 
 
 
 
 
 
 
 
 

Irene Sampedro, Rosana Resa, Emma Campos 
Paula Estirado, Núria Vizuete 
12/05/2015 
4t B 
 

ÍNDEX: 
 
Història de Palafrugell…………………………………….1 
 
Textos ……………………………………………………...4 
 
Conclusió ……………………………………………….....8 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Història de Palafrugell: 
 
Introducció i història antiga:  
(Palau  significa casa  forta  i  Frugell  és  un  nom  propi  germànic). 
Palafrugell,  té  26  km​
² de superfície i aproximadament 20.000 habitants, 
és  troba  a  la plana del  baix Empordà  fins  al Mediterrani.  La  ciutat  està 
formada  per  Llafranc,  Calella  i Tamariu. El  més  antic  de Palafrugell  es 
troba  a  Llafranc,  on  hi  ha  un  dolmen.   La  localització  del  far  de  Sant 
Sebastià  es privilegiada  ja  que  la  muntanya  medeix  165  m  sobre  el 
nivell  del mar, va fer que al segle 6 aC s'instalès un poblat iber. Allà, els 
ibers  controlaven  el  mar,  i  les  terres  interiors.  També  hi  destacaven 
altres  activitats, com  l'explotació de les pedreres, l'artesania i el comerç 
amb pobles grecs i itàlics. 

Palafrugell romà:  
Al  segle  II  aC,  quan  arriben  els romans  a  Empúries,  el  poblat  de 
Sant  Sebastià  s’abandona  i  s’envà  al  nucli  de  Llafranc,  que 
ocuparan  fins  al  segle  4  dC.  Llafranc  en  època  romana  es  va 
convertir  en  un  centre  de  producció de  vi  i  de  terrissa també s'han 
localitzat més d'una desena de vil∙les romanes. Del passat romà, el 
poble  conserva  ruïnes molt a prop de  l'església de Santa  Rosa,  on  les excavacions  
han trobat els habitatges més antics del poble. 

Palafrugell medieval:  
El  document  més  antic   que  hi  ha  es  de  l'any  988. Al  segle  13  va 
construir­se  una  primera   muralla  sobre  un  petit  turó (On  més  tard 
van  aparèixer   altres  hàbitats),  d'uns  80  m.  Al  recinte,  s'hi  accedia 
per  dos  portals  que  donaven  accés al  carrer  principal del  recinte i 
al  carrer  Major.  Al  centre  hi havia  la plaça de l'Església,una plaça 
pública  fins  que  va  construir­se la  plaça  Nova al  segle 18. Amb el 
temps  gairebé  ha  desaparegut  el  passat  arquitectònic  medieval  del  poble.  L'any 
1816,  acabada  la  guerra  del  Francès,  van  començar les  obres  de  demolició de  les 
torres  i  gairebé un segle després,  el 1908, va caure l'última torre,  En l'actualitat  tan 
sols  es  conserva  un  traçat  irregular  de  carrers  estrets  i  cases 
remodelades. 

Pirates:  
Del  segle  15  al  18, quan  el perill era del  mar,  de les  naus  pirates 
de  l'Imperi  otomà  es  va  construir  una  xarxa  de  defensa. 
Palafrugell  conserva  patrimoni  d’aquesta  època  com,  torres  de  vigilància  i  de 
defensa  unides  a  masies.  Al cap  de  Sant  Sebastià,  està  la  més  antiga  de  totes 
anomenada   el  copatró  de  la  vila,  al  segle  18  es  va  construir  el  santuari  de  Sant 
Sebastià i es va incorporar a la torre­ermita una nova església i també un hostal. 

 
Guerres:  
És  van  crear  nous  barris  que  es  van  veure  afectats  per  una  pesta  bubònica  l'any 
1652,  que va causar uns  230  morts, i  va patir  conseqüències de les  guerres  contra 
Felip  4.  El  1638  va  haver  una  revolta  dels veïns  contra les  tropes  castellanes  que 
vivien  dins,  va  donar lloc al  combat  de  Palafrugell,  uns  fets que alguns historiadors 
consideren  una  de les  causes de la  guerra  dels Segadors. L'aixecament  popular va 
tenir  lloc  el 20  de  juliol, protestant pels  més  de 300 soldats que residien a les cases 
dels  veïns.  Algunes  cases  van  ser  incendiades  i  algunes  esglésies  saquejades. El 
1640,  en  esclatar  la  guerra  dels  Segadors,  les  tropes  castellanes  van  cremar  28 
cases  i  van  saquejar  l'església  de  Santa  Margarida.  Després   de  la  guerra  de 
Successió  ,  el  poble  va  tenir  un  creixement  demogràfic  i  econòmic  que  va fer  que ...