paleolitico

L’origen de l’home Paleolític

1. La Prehistòria
Tal com ja saps, la Prehistòria és l'etapa de la historia que abraça des de l'aparició de l'ésser humà (fa uns 2.500.000 anys) fins a l'aparició dels primers documents escrits (cap al 3.000 a C.).

La Prehistòria es divideix en dues grans etapes. Els noms d'aquestes etapes fan referència a la tècnica utilitzada pels éssershumans per treballar la pedra:

- El Paleolític o edat de la pedra tallada (2.500.000 a. C. – 10.000 a. C.). És el període més gran de la vida de l’home a la Terra[1]. Aquesta etapa se subdividien en:
§ Paleolític Inferior ( inici al 2.500.000 a C )
§ Paleolític Mitjà (inici al 180.000 a C )
§ Paleolític Superior (inici al 40.000 a C )

- El Neolític oedat de la pedra polida (9.000 a. C. – 3.000 a. C.).

Entre les dues etapes, els historiadors han determinat una època intermèdia que designen amb el nom de Mesolític o Epipaleolític (10.000 a. C. – 7.000 a. C.) i coincident amb una època de canvi climàtic: la retirada dels gels després de l'última glaciació. Aquesta cronologia és aproximada i canvia considerablement d'unes zones a unes altres.L'etapa final de la Prehistòria, cap al 3.000 a. C., coincideix amb el descobriment de la metal·lúrgia com a tècnica per treballar els metalls. Aquesta etapa rep el nom d'Edat dels Metalls.

2. Els orígens de l'ésser humà. La teoria de l'evolució.
Durant segles es va intentar explicar l’origen del món i de l'ésser humà mitjançant mites i llegendes.

En el segle XIX, les ideesi les investigacions d'alguns científics van permetre d'iniciar el canvi cap a una explicació científica que ha desvetllat moltes de les incògnites sobre aquestes dues grans qüestions.

El naturalista Charles Darwin va formular la teoria de l'evolució en l'obra “L'origen de les espècies”, publicada el 1859. Gràcies a l'observació de la natura i de restes fòssils, és a dir, de restes d'animalsi plantes incrustats en les pedres ara fa milions d'anys, Darwin va demostrar que el món dels éssers vius no és estàtic, sinó que canvia constantment.

Darwin explicava el canvi de la manera següent:
- Els individus d'una mateixa espècie no són tots exactament iguals, dins de les espècies hi ha una gran variabilitat.

- Els individus que s'adapten més bé al medi ambient (perexemple, els que pel seu color es camuflen millor de cara ais depredadors) són els que sobreviuen i es reprodueixen més. La natura fa, doncs, una selecció natural, és a dir, elegeix les característiques que permeten als individus de sobreviure i reproduir-se.
Charles Darwin (1809-1882) va participar en una expedició científica a bord de la nau Beagle amb el propòsit d’elaborar mapes de les costesd’Amèrica del Sud per a la Corona britànica.

Durant els cinc anys que va durar el viatge, Darwin va poder recollir dades sobre les espècies animals i vegetals de la zona, i també de fòssils d’animals i vegetals extingits. La publicació de “L'origen de les espècies” va ser el resultat de les observacions que va realitzar en aquell viatge.
La teoria de Darwin es va enfrontar al rebuig dels quiopinaven que aquestes idees sobre l'origen dels éssers vius no eren compatibles amb una concepció religiosa de la vida.

Els creacionistes interpretaven textualment les Sagrades Escriptures, afirmaven que tots els éssers vius van sorgir per un procés de creació divina i que no havien patit cap modificació considerable. Si certes espècies s'havien extingit era a causa d'algunes de les catàstrofesque descriu la Bíblia.

La teoria de Darwin no va poder explicar el perquè de la variabilitat dins les espècies ni com es transmetien els trets favorables d'una generació a una altra.

Al cap d'uns anys, els estudis de Gregor Mendel (1822-1884) sobre l’herència dels caràcters, que van ser el punt de partida per a les investigacions de genètica posteriors, van donar la resposta a aquestes...