pallars
Páginas: 15 (3559 palabras)
Publicado: 1 de junio de 2015
Context historic
El comtat de Pallars que havia començat per ésser una franja del Pirineu, arravatada, als inicis del segle IX del domini dels sarraïns, per l'acció dels francs, i més concretament dels comtes de Tolosa, pas a pas havia anat seguint el camí d'un gradual engrandiment pel sistema d'empènyer cada vegada més cap al sud la frontera meridional.
Diguem que l'any 872, tot aprofitantles grans confrontacions que commouen l'imperi carolingi per motiu de les lluites que es susciten entre els fills de Lluís el Pietós, aferrats cadascun d'ells a endur-se'n una més substanciosa part de l'herència del gran imperi forjat per Carlemany, ací al Pallars, el comte Ramon II, de la casa tolosana que fins aquell moment havia governat el territori en nom de l'Imperi, decidia trencar ambTolosa, i es proclamava comte independent, iniciant d'aquesta forma la dinastia feudal dels comtes de Pallars, dinastia que no s'extingiria fins el 1231 amb Guillema I.
Els Pallars a principis del mil.leni s'havia convertit en un important feu que s'assentava en una de les comarques més abruptes i difícils del territori, mentre la lluita contra els sarraïns per part dels comtes continuava, sempreamb el propòsit d'engrandir els límits del comtat, amb el domini de molt més espai del que ocupava.
Concretament som a l'any 1011, any que havia de marcar una fita destacada en la història del Comtat, per quant el Pallars, seguint les disposicions testamentàries del comte Sunyer I, restava dividit en dues jurisdiccions de Pallars Sobirà i de Pallars Jussà. Senyalem, a tall de molt breu resum,que Sunyer I era fill de Llop I, que morí el 947, deixant quatre fills: Borell, Ramon, Sunyer, Sunifred i una filla, Riquilda.
El comte Sunyer que havia quedat com a sobirà únic, associà a les tasques de la governació els seus fills Ramon i Guillem, essent d'aquesta forma que a la mort del pare i en compliment d'allò que havia disposat en el seu testament, el Pallars es dividí entre els dosgermans, els quals en cadascun dels territoris iniciaren la dinastia de Pallars Jussà i de Pallars Sobirà, respectivament. Així va nèixer l'any 1011 el comtat de Pallars Jussà, sota el govern del que en fou primer comte, Ramon IV.
Els successors tant de Guillem al Pallars Sobirà, com de Ramon IV al Pallars Jussà, mantindran freqüents conflictes de límits i constants disputes per la possessió de llocs,de fortaleses i de pobles que sempre quedaren en la línia imprecisa i confosa d'una sobirania, difícil de determinar pels seus origens i antecedents força ambigus.
Ramon V
El regnat més llarg i alhora més atzarós de la nissaga comtal de Pallars Jussà, és sens dubte el que correspon a Ramon V , fill com sabem de Ramon IV i de la seva segona muller Ermessenda.
A un mateix temps s'han expressatsobre aquest comte, el més contradictoris judicis, sense tenir en compte molts historiadors que alguns dels seus actes més reprobables com foren els tractes i auxilis que rebé dels sarraïns estigueren motivats per la dura situació que hagué d'enfrontar en pugna constant amb la noblesa, amb els comtes d'Urgell i sobretot amb els seus més directes parents, els comtes de Pallars Sobirà.
Senyor deles zones més fèrtils i per tant més poblades i riques del Pallars, aquest factor descabdellaria les ambicions del comte Artau I que pretenia apoderar-se d'aquesta part del territori per tal de junyir-la de nou al comtat de Pallars Sobirà, el seu reialme, restablint el comtat en la seva antiga configuració. Els escasos documents que es disposen, referits a aquesta època, i més concretament alsanys del regnat de Ramon V, revelen aquest solatge de discòrdia i de violència que domina el país.
Així ens trobem amb una sèrie de vendes, de commutacions, permutes, donacions i altres transaccions que fan passar d'unes mans a altres, castells, propietats, llocs, drets, rendes, etc. i que probablement no sigui més que la conseqüència del gran desori que l'acció del comte de Pallars Sobirà, en...
El comtat de Pallars que havia començat per ésser una franja del Pirineu, arravatada, als inicis del segle IX del domini dels sarraïns, per l'acció dels francs, i més concretament dels comtes de Tolosa, pas a pas havia anat seguint el camí d'un gradual engrandiment pel sistema d'empènyer cada vegada més cap al sud la frontera meridional.
Diguem que l'any 872, tot aprofitantles grans confrontacions que commouen l'imperi carolingi per motiu de les lluites que es susciten entre els fills de Lluís el Pietós, aferrats cadascun d'ells a endur-se'n una més substanciosa part de l'herència del gran imperi forjat per Carlemany, ací al Pallars, el comte Ramon II, de la casa tolosana que fins aquell moment havia governat el territori en nom de l'Imperi, decidia trencar ambTolosa, i es proclamava comte independent, iniciant d'aquesta forma la dinastia feudal dels comtes de Pallars, dinastia que no s'extingiria fins el 1231 amb Guillema I.
Els Pallars a principis del mil.leni s'havia convertit en un important feu que s'assentava en una de les comarques més abruptes i difícils del territori, mentre la lluita contra els sarraïns per part dels comtes continuava, sempreamb el propòsit d'engrandir els límits del comtat, amb el domini de molt més espai del que ocupava.
Concretament som a l'any 1011, any que havia de marcar una fita destacada en la història del Comtat, per quant el Pallars, seguint les disposicions testamentàries del comte Sunyer I, restava dividit en dues jurisdiccions de Pallars Sobirà i de Pallars Jussà. Senyalem, a tall de molt breu resum,que Sunyer I era fill de Llop I, que morí el 947, deixant quatre fills: Borell, Ramon, Sunyer, Sunifred i una filla, Riquilda.
El comte Sunyer que havia quedat com a sobirà únic, associà a les tasques de la governació els seus fills Ramon i Guillem, essent d'aquesta forma que a la mort del pare i en compliment d'allò que havia disposat en el seu testament, el Pallars es dividí entre els dosgermans, els quals en cadascun dels territoris iniciaren la dinastia de Pallars Jussà i de Pallars Sobirà, respectivament. Així va nèixer l'any 1011 el comtat de Pallars Jussà, sota el govern del que en fou primer comte, Ramon IV.
Els successors tant de Guillem al Pallars Sobirà, com de Ramon IV al Pallars Jussà, mantindran freqüents conflictes de límits i constants disputes per la possessió de llocs,de fortaleses i de pobles que sempre quedaren en la línia imprecisa i confosa d'una sobirania, difícil de determinar pels seus origens i antecedents força ambigus.
Ramon V
El regnat més llarg i alhora més atzarós de la nissaga comtal de Pallars Jussà, és sens dubte el que correspon a Ramon V , fill com sabem de Ramon IV i de la seva segona muller Ermessenda.
A un mateix temps s'han expressatsobre aquest comte, el més contradictoris judicis, sense tenir en compte molts historiadors que alguns dels seus actes més reprobables com foren els tractes i auxilis que rebé dels sarraïns estigueren motivats per la dura situació que hagué d'enfrontar en pugna constant amb la noblesa, amb els comtes d'Urgell i sobretot amb els seus més directes parents, els comtes de Pallars Sobirà.
Senyor deles zones més fèrtils i per tant més poblades i riques del Pallars, aquest factor descabdellaria les ambicions del comte Artau I que pretenia apoderar-se d'aquesta part del territori per tal de junyir-la de nou al comtat de Pallars Sobirà, el seu reialme, restablint el comtat en la seva antiga configuració. Els escasos documents que es disposen, referits a aquesta època, i més concretament alsanys del regnat de Ramon V, revelen aquest solatge de discòrdia i de violència que domina el país.
Així ens trobem amb una sèrie de vendes, de commutacions, permutes, donacions i altres transaccions que fan passar d'unes mans a altres, castells, propietats, llocs, drets, rendes, etc. i que probablement no sigui més que la conseqüència del gran desori que l'acció del comte de Pallars Sobirà, en...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.