Pantocratos
Páginas: 18 (4340 palabras)
Publicado: 13 de noviembre de 2011
Pantocrator de Sant Climent de Taüll
Ens trobem davant d'una de les més belles obres de la pintura romànica, el Pantocràtor procedent de l'absis central de l'església de Sant Climent de Taüll, un bonic poble de la vall de Boí, a la província de Lleida. Es tracta d'una pintura mural, feta amb tècnica mixta (fresc, amb retocs al tremp). D'autor desconegut. Es pot datar al voltant del 1123, anyde consagració de l'església, les pintures originals van ser traslladades l'any 1913 al Museu Nacional d'Art de Catalunya, a Barcelona, conservant en la seva localització inicial una còpia de les mateixes.
ANÀLISI FORMAL i iconogràfic
Descripció:
El programa iconogràfic és un arquetip del missatge adoctrinador de l'art romànic.
Sorgint d'un fons blau, la imatge de Crist en Majestat(Maiestas Domini o Pantocràtor) presideix la conca absidal. El Pantocràtor està inscrit en la màndorla mística i apareixen la primera i última lletra de l'alfabet grec Alfa i Omega, com simbol de principi i fi de totes de les coses (Apocalipsi 1,8: "Jo sóc l'alfa i l'omega, diu el Senyor Déu, el que és, el que era i el que ve, el Totpoderós "). La resta de la paret està decorada amb un fonsestructurat en tres zones: al superior envoltant a la màndorla, se situa el tetramorf, els quatre evangelistes , acompanyats d'un serafí i un querubí, a la zona intermèdia apareixen cinc apòstols i la Mare de Déu sota uns arcs figurats, a l'interior queden restes de decoració ornamental. Aquesta conca absidal està precedida per dos arcs presbiterial (o triomfals) amb la representació de l'Anyell Pascual(Agnus Dei) i la mà de Déu beneint sortint d'un cercle, respectivament; l'Anyell és una altra manifestació de Déu que respon a la tradició de considerar Crist com el xai salvador, apareix nimbat i amb el dibuix de la creu, en la cara torna a repetir el símbol dels set ulls, segons la versió de Sant Joan en l'Apocalipsi. A la paret de l'esquerra hi ha la figura del pobre Llàtzer, gairebé nu, cobert denafres que llepa un gos, a la porta del ric avar Epuló, al costat de la figura del patriarca Jacob. La Dextera Domini, inscrita en un cercle i sense cap referència d'espai i de temps, palesa el poder del pare (Is 66,2).
El rostre, ordenat en els seus trets principals segons una perfecta simetria axial, està emmarcat per llargs cabells, i allargat com la mà, és significatiu d'eternitat. El seucos està concebut harmònicament: la cintura actua com un eix horitzontal que té, en la part superior, un triangle equilàter, els costats segueixen la inclinació del mantell, i en l'inferior un trapezi equilàter. Crist porta una túnica blanca i grisa i mantell blau, amb fistons ornamentals que imiten un dibuix de rombes de colors blau i vermell, amb perles figurades. Aquests rombes es converteixenen cercles a la part del mantell que cobreix l'espatlla dreta de la figura. Aquests vestidures, tan rics, limitats per una línia blanca, es presenten en plecs volumètrics molt marcats, amb geometria, però no axial, sinó que tradueixen una certa llibertat en la posició de braços i cames; hi ha un cert moviment i un cert realisme elegant en la representació del volum que s'obté mitjançant veladuresde color gris a la túnica i blaus en el mantell.
El dibuix de les mans tradueix l'anatomia. La mà dreta de Crist aixecada torna la seva palma cap a nosaltres, els dits índex, anular i polze els té drets, el cor i el dit petit es doblen (convencionalisme per indicar benedicció). A la mà esquerra sosté, recolzant-lo en el seu genoll, un llibre obert, els seus peus nus descansen sobre unasemiesfera, sortint-se de la màndorla. La font iconogràfica del Pantocràtor és l'Apocalipsi (4, 2-7 i 5,1). Es tracta d'una figura majestàtica, solemne, en actitud de beneir. La seva figura, i el rostre de Jesús en particular, presenta els seus hieràtics trets estilitzats, dividint el nas la seva faç en dues parts simètriques; seus ulls negres es remarquen tant per les parpelles com per les celles,...
Ens trobem davant d'una de les més belles obres de la pintura romànica, el Pantocràtor procedent de l'absis central de l'església de Sant Climent de Taüll, un bonic poble de la vall de Boí, a la província de Lleida. Es tracta d'una pintura mural, feta amb tècnica mixta (fresc, amb retocs al tremp). D'autor desconegut. Es pot datar al voltant del 1123, anyde consagració de l'església, les pintures originals van ser traslladades l'any 1913 al Museu Nacional d'Art de Catalunya, a Barcelona, conservant en la seva localització inicial una còpia de les mateixes.
ANÀLISI FORMAL i iconogràfic
Descripció:
El programa iconogràfic és un arquetip del missatge adoctrinador de l'art romànic.
Sorgint d'un fons blau, la imatge de Crist en Majestat(Maiestas Domini o Pantocràtor) presideix la conca absidal. El Pantocràtor està inscrit en la màndorla mística i apareixen la primera i última lletra de l'alfabet grec Alfa i Omega, com simbol de principi i fi de totes de les coses (Apocalipsi 1,8: "Jo sóc l'alfa i l'omega, diu el Senyor Déu, el que és, el que era i el que ve, el Totpoderós "). La resta de la paret està decorada amb un fonsestructurat en tres zones: al superior envoltant a la màndorla, se situa el tetramorf, els quatre evangelistes , acompanyats d'un serafí i un querubí, a la zona intermèdia apareixen cinc apòstols i la Mare de Déu sota uns arcs figurats, a l'interior queden restes de decoració ornamental. Aquesta conca absidal està precedida per dos arcs presbiterial (o triomfals) amb la representació de l'Anyell Pascual(Agnus Dei) i la mà de Déu beneint sortint d'un cercle, respectivament; l'Anyell és una altra manifestació de Déu que respon a la tradició de considerar Crist com el xai salvador, apareix nimbat i amb el dibuix de la creu, en la cara torna a repetir el símbol dels set ulls, segons la versió de Sant Joan en l'Apocalipsi. A la paret de l'esquerra hi ha la figura del pobre Llàtzer, gairebé nu, cobert denafres que llepa un gos, a la porta del ric avar Epuló, al costat de la figura del patriarca Jacob. La Dextera Domini, inscrita en un cercle i sense cap referència d'espai i de temps, palesa el poder del pare (Is 66,2).
El rostre, ordenat en els seus trets principals segons una perfecta simetria axial, està emmarcat per llargs cabells, i allargat com la mà, és significatiu d'eternitat. El seucos està concebut harmònicament: la cintura actua com un eix horitzontal que té, en la part superior, un triangle equilàter, els costats segueixen la inclinació del mantell, i en l'inferior un trapezi equilàter. Crist porta una túnica blanca i grisa i mantell blau, amb fistons ornamentals que imiten un dibuix de rombes de colors blau i vermell, amb perles figurades. Aquests rombes es converteixenen cercles a la part del mantell que cobreix l'espatlla dreta de la figura. Aquests vestidures, tan rics, limitats per una línia blanca, es presenten en plecs volumètrics molt marcats, amb geometria, però no axial, sinó que tradueixen una certa llibertat en la posició de braços i cames; hi ha un cert moviment i un cert realisme elegant en la representació del volum que s'obté mitjançant veladuresde color gris a la túnica i blaus en el mantell.
El dibuix de les mans tradueix l'anatomia. La mà dreta de Crist aixecada torna la seva palma cap a nosaltres, els dits índex, anular i polze els té drets, el cor i el dit petit es doblen (convencionalisme per indicar benedicció). A la mà esquerra sosté, recolzant-lo en el seu genoll, un llibre obert, els seus peus nus descansen sobre unasemiesfera, sortint-se de la màndorla. La font iconogràfica del Pantocràtor és l'Apocalipsi (4, 2-7 i 5,1). Es tracta d'una figura majestàtica, solemne, en actitud de beneir. La seva figura, i el rostre de Jesús en particular, presenta els seus hieràtics trets estilitzats, dividint el nas la seva faç en dues parts simètriques; seus ulls negres es remarquen tant per les parpelles com per les celles,...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.