Paradigmas

ACTIVITAT PARADIGMES
Sembla molt fàcil decantar-se per un paradigma però hi ha trets d’altres paradigmes que també em sento identificada per el tipus de feina que realitzocom a educadora social, però analitzant àfons em decanto sobretot per el crític o sociocrític, ja que estic a favor en que en la nostra feina nosaltres em d’aconseguir un canviamb les persones que treballem, en el meu cas treballo amb usuaris consumidors de drogues il·legals, en una Unitat Mobil destinada a Reducció de Danys, ubicada a Zona Franca.Comparteixo la investigació participativa i cooperativa d’aquest paradigma i en la base de cóm l’educació no és neutral. A la vegada entenc i he viscut com els educadors sóncòmplices al reproduir un sistema social desigual. És necessària la lluita per aquesta justícia social tant ansiada. Què millor que investigar amb la finalitat de transformar anivell social les pràctiques educatives, aconseguint una sensibilització de totes les parts implicades.
Però, fins quin punt som lliures? Estem polititzats, influenciats perdeterminats factors externs o interns a nosaltres mateixos. Se m’acudeixen moments, al llarg de la meva futura experiència professional en les que pugui portar a terme unainvestigació educativa per crear un projecte educatiu, per reciclar aquest mateix, per millorar la meva actuació amb els usuaris... I em qüestiono les maneres i mètodes que hauré defer servir per poder dur aquests canvis cap a la millora del funcionament de la institució.
Per tot això, crec que m’identifico més amb el paradigma sociocrític però podendonar-se moments en els que predomini el interpretatiu. Encara que crec que el millor és la complementarietat entre paradigmes, depenent de cada cas aplicar un o l’altre.