Paradigmes responsiveness i accounability

1- Explicar els paradigmes “RESPONSIVENESS i ACCOUNTABILITY” (responsivitat i rendició de comptes) i comentar les relacions que s’estableixen entre ells.
Parlar de responsivitat i rendició de comptes es parlar de l’evolució de la educació, dient amb això que dintre de l’evolució dels sistemes escolars (on en primer terme es va tenir que crear una organització i estructura formal; en segonlloc es va dur a terme una revisió dels continguts i el mètode; i, en tercer lloc, una reformulació del model d’administració i de govern). Observem com després d’aquestes passes esdevingudes des de la fi de la segona guerra mundial on el que es primava era una educació per a tots, complicada per el baby boom, com desprès es va voler gestionar una oferta vàlida per a tothom i a l’abast de totesles persones i com, amb la doble crisi dels anys setanta, l’estat s’ha de tornar a posicionar respecte a l’ inversió que es fa en ensenyament.

D’aquesta manera, i tenint en compte que l’educació és una inversió a llarg termini, comença aquesta a haver de lluitar per una quota del pressupost, ja que també hi ha altres prioritats socials, tal vegada, més evidents, com és l’envelliment de lapoblació (pensions) o l’atur dels més joves, això dóna lloc als dos paradigmes que ens ocupen, els quals són complementaris i successius en el temps, inclòs a vegades contraposats ens ajuden a entendre la major part de les reformes educatives que s’han donat en els darrers temps.

La responsivitat ens parla de com podem millorar la capacitat de resposta, de com podem adequar els processosi els productes educatius al context. Evidentment, parlar de millorar de resposta no ens diu massa cosa en un primer moment, és necessari crear uns objectius o mecanismes per què aquesta responsivitat pugi ser efectiva. D’aquesta manera, ens trobem amb quatre punts importants.

Descentralització: es fa necessària per poder llevar de càrregues econòmiques al poder central i, també, per distribuirla feina de manera que l’educació i les seves accions siguin més eficaces.

Hem d’entendre que dita descentralització significarà coses diferents per els diferents països però que, encara això, l’objectiu és el mateix. El de ser eficient en l’educació i en la despesa. I és que una de les seves característiques es que fa que el docent sigui més conscient de la seva feina i de la sevaresponsabilitat, cosa que actua directament sobre l’alumne.

Si ens fixem en Espanya, veiem com és dels països que han tingut un canvi administratiu més important, doncs encara estant molt centralitzat comença a transferir l’educació a les diferents comunitats autònomes, encara que conservi a nivell central coses tant importants com el currículum. Evidentment, el camí està començat i s’’esconscient de la necessitat d’aquesta descentralització, el que ens fa veure com, poc a poc, s’anirà aconseguit.

Democratització: es dóna importància a la comunitat que envolta al centre. D’aquesta manera, començant a formar part de la vida escolar, de l’administració i gestió el centre, el que el fa més proper i més conscient per a la societat, podent aquest centre cobrir unes necessitats que unaltre no tingui, sent decisió de dita comunitat (pares, professors,...) i, a l’hora, poder estalviar-se coses que per ells no són necessàries.

Agents econòmics: es fan imprescindibles, sobretot en els cicles formatius, per a donar espai a les pràctiques necessàries per a l’aprenentatge de l’alumne, i on l’estat dóna incentius als agents que col·laboren. Però, també, són important a l’horad’adequar l’oferta i la demanda, de manera que es tornen vitals per ssber quina és la formació que es necessita per cobrir un lloc o altre de feina.

Altra part, no menys importat d’aquest agents, és la part universitària d’investigació, doncs aquest agents injecten de pressupost moltes de les investigacions que es donen a les universitats. De tal forma, l’estat es retira de segons quins àmbits...