Paraisos fiscals

PARADISOS FISCALS

















Coloma F. Serra Riutort
CC. Polítiques - Grup 51
UAB 2010



INDEX



Paradisos fiscals...................................................3
Diner......................................................................3
Paradisos Fiscals arreu del món...........................6
Desenvolupament dels paradisos fiscals..............8Lluita contra els paradisos fiscals........................10
Paradisos fiscals i crisi econòmica.......................13
Crítiques als paradisos fiscals..............................15

Conclusions........................................................18

Bibliografia..........................................................20




PARADISOS FISCALS

Si ens atenem a la definició dela Real Acadèmia Española un paradís és el “cel, lloc on els benaventurats gaudeixen de la presència de Déu”[1]. Si seguim amb deficions, la que correspon a impost no sona tan deliciosa: “tribut que s’exigeix en funció de la capacitat econòmica dels obligats al seu pagament”[2]. Per tant, si intentem conjugar ambues definicions serà difícil trobar-hi una correspondència entre una i altra ja que, deben segur, cap persona o cap empresa que hagui de pagar imposts es considerarà benaventurada per aquesta obligació. Ans el contrari.
Només hi ha una situació en la que la fiscalitat trobarà el “nirvana” i aquesta es la dels paradisos fiscals. Definicions n’hi ha de molts tipus i poden ser més o menys crítiques, però totes coincideixen en que són estats amb una reglamentació fiscal i financeramolt laxa y que no mantenen cap tipus d’acord fiscal o financer amb la resta de països. Algunes definicions més atrevides indiquen que solen ser països petits i “exòtics”. És a dir, són països on es paguen menys imposts que la resta i que compten amb una infraestructura per a tal finalitat.

DINER

Els paraisos fiscals sorgeixen gràcies a l’existència del diner, concretament, el diner bancari ino només el diner legal (monedes i bitllets) que utilitzem tots en el dia a dia. El diner bancari és aquell que emeten els bancs privats en forma de xecs, targetes de crèdit, prèstecs, hipoteques, accions... I es caracteritza per la facilitat en que es poden realitzar els intercanvis gràcies a aquest, ja que és comunment acceptat i el seu valor va molt més enllà d’allò físic. De fet, avui dia ésquantitativament molt més important que els bitllets i les monedes en circulació, doncs la major part de les transaccions que es realitzen en el món es fan a través del diner bancari.
El diner s’ha acabat convertint en un objecte de compra-venda per ell mateix, són els anomenats productes financers, i van des de divises, hipoteques o lletres del Tresor, entre moltes altres formes que pot agafar.Tals productes es vénen i compren en els mercats financers -el més popular és la borsa- i la finalitat no és el consum directe d’aquests, sinó aconseguir que augmentin el seu valor per a que puguin tornar ser venuts, però a un major preu del què van ser comprats. Curiosament, aquests mercats no creen ocupació, ni menjar, ni serveis, però tot i això el seu volum és tan gran com l’economiaproductiva i els qui mouen aquest tipus de diner, els operadors finacers (bancs, fons d’inversió, agències de valors...) precisen exercir al màxim la seva llibertat (Hernández Vigueras, 2006). Amb la liberalització dels moviments internacionals de capitals i amb l’auge del capitaliste i la doctrina del lliure mercat aquests tipus de mercats s’estenen a escala mundial i es multipliquen notablement aquesttipus de transaccions, que creuaran el globus de banda a banda en multiplicitat de formes i serà en aquestes dinàmiques on apareixeran els paradisos fiscals.


UNA DEFINICIÓ

El terme, de naturalesa prou polèmica, es va acuñar per la Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE) i, com ja hem dit abans, hi ha moltes definicions de paradís fiscal i algunes podran ser més...