Paral·el de barcelona

L’avinguda Paral·lel és una avinguda que separa l’Eixample i el barri del Poble-sec de la Ciutat Vella de Barcelona. El seu nom es deu a que correspon amb el paral·lel terrestre: 41º22'34.

L’avinguda Paral·lel va ser inaugurada a l’any 1894, i a partir d’aquest any ha tingut diferents canvis de noms. A partir de l’any 1932 fins l’any 1939 va rebre el nom d’avinguda de Francesc Layret i desde l’any 1939 fins el 1979 Avinguda Marquès del Duero. Des del 1979 fins a l’actualitat rep el nom d’avinguda Paral·lel.

L’avinguda Paral·lel, també coneguda com a “El Paral·lel” va formar part d’un lloc e distraccions des dels seus inicis fins els anys 70, ja que en un tros de carrer no molt gran( no superava els 200 metres de llargada) es portaven a terme moltíssimes activitats d’actes d’artsescèniques i de dansa, com ara cabarets, i altres espectacles.

Pel que fa l’estat del Paral·lel avui dia, només queden uns quants teatres com el Teatre Arnau, el Teatre Victòria i el Teatre Condal.

Centrant-nos en la dècada dels anys trenta, al Paral·lel trobem diversos teatres:

• Teatre còmic: va ser obert a l’any 1905 i tancat el 1962 a causa del seu estat precari de conservació.Se’l coneix com a “El palacio de la revista”, ja que malgrat que es representaven diverses gèneres com sarsuela, opereta( gènere de teatre musical), astracanada,entre altres, el gènere més representat va ser la revista., Es feien importants intercanvis de revistes entre els clients que freqüentaven el bar.

Per aquest teatre van passar diversos importants actors com ara: Mary Santpere, Alady,Celia Gámez, Gema del Río, Raquel Meller, entre altres... Trobem també compositors com José Padilla, Pablo Luna, Joan Dotras, Jacinto Guerrero i Manuel Penella.

• Teatre Arnau: va ser obert al principis del segle XX i tancat a la dècada dels anys 90. Malgrat que va ser utilitzat com a teatre, a l’any 1930 se’l coneixia com “ Cine Arnau”. Dins d’aquest teatre es va gravar el programa “ Venal Paralelo”, el qual era presentat per Sara Montiel.

• Gran Teatre Espanyol: va ser obert a l’any 1892 i tancat al 1980. A part de fer-se servir com a teatre, va funcionar com a cinema i discoteca. Abans de la dècada dels anys trenta es va incendiar, i es va haver de tornar a aixecar. Un cop aixecat es va començar a instal·lar estils com la sarsuela i el vodevil, els qual ja estavenpresents a altres teatres.

• Teatre Talia: va ser obert a l’any 1900 i tancat al 1988. Al llarg dels seus anys oberts ha tingut diversos noms com “Teatre de les Delícies”, “Teatre Líric”, “El Trianon”, entre altres... però a partir del 1924 es va dir Teatre Talia. Les obres de teatre més importants que s’hi van representar són posteriors a la dècada dels anys trenta. Algunes d’aquestes sónBlum!, any 1956, Ja tenim 600!, any 1966 i Sin chapa y sin collar, any 1986.

• Teatre Circ Olympia, Ronda de Sant Pau: va ser obert a l’any 1924 i tancat al 1947 per fer servir el ferro amb el que estava construït, ja que era un material escàs a l’època. Va ser bàsicament un circ, però també s’hi van representar actes de ballet, teatre, òpera, sarsuela, lluita lliure, boxa i com al Teatre Còmictrobem revistes. Entrant a la dècada dels anys trenta es va representar “Kosmópolis” què era una sarsuela en forma de circ, escrita per Josep Amich i Bert. També a entrada de la dècada dels anys trenta, es va presentar la primera “jazz-band” que actuava a Barcelona. Aquest fet va ocasionar que el Teatre Circ Olympia passés a ser una porta d’entrada per al món del jazz a la cuitat i un referentdins de la mateixa cuitat sobre jazz.

• Teatre Apol·lo: va ser obert al 1901 i fins l’actualitat no ha estat tancat, tot i que en certs moments s’ha interromput la seva activitat. Es portaven a terme activitats com revista, sarsuela i music-hall. A l’any 1930 trobem “Campanela”, del músic José Ramos Martín. A principis de la dècada dels anys trenta s’hi va representar l’obra de teatre “La...