Parateatre Grotowski

PARATEATRE

Parateatre es el nom que tindràn nombrossos projectes. Havent arribat al cim del teatre amb els seus espectacles, Grotowski decideix no produir-ne més i dedicar-se a treballar sobre els aspectes humans.
Aproximar-se al Parateatre és com aproximar-se a un enigma que no vol ser desvelat.
Què es tot aixó? Són experiències de descobriment de l'home total, ja no de l'actor. Ésl’encontre amb "l'altre" en un procès de descobriment recíprocs.

Alguns textos de Grotowski sobre el treball de aquesta época (1969-1978) i els relats d'alguns testimonis d'aquelles "experiències" permeten que ens fem una idea del període parateatral, però pel seu caràcter vivencial tot el que allà tingué lloc s'envolta d'un "silenci ple" en aquelles persones que van ser-hi.

El seu afany de buscar itrobar allò porta a Grotowski d'aquest moment fora de la tècnica de l'ofici, tal com va ser entesa fins llavors. A continuació cito un text que reflecteixen les paraules de Grotowski sobre aquesta etapa:

" A la meva vida aquest és un moment doble. Porto alló que és el teatre, la técnica, la metodologia. Tot aixó m'ha portat al punt on em trobo. M'ha portat fora del teatre, fora de la tènica,fins i tot del rpfessionalisme. Encara està viu com a experiència vital. Perà ara ja respiro un aire diferent. Els peus trepitgen un altre terreny i els sentits se senten atrets per un altre desafiament. Allà em dirigeixo.!"

Grorowski parla del Teatre Laboratori, remarcant que aquest lliga amb aquest encontre amb l'home total. Tot i el canvi d'orientació de la seva recerca, que surgereix el nouperíode, cal recordar que els objectius d'aquesta segueixen éssent ferms. Per això diu:

" Al principi era el teatre. Després era el laboratori. I ara és un lloc on tinc l'esperança de ser fidel a mi mateix. És un lloc on l'acte, el testimoni d'un èsser humà, serà concret i corpori...On es vol ser descobert, revelat, nu; sincer amb el cos i amb la sang, amb la natura sencera de l'home, amb totallò que podeu anomenar com vulgueu: esperit, ànima, psique, memòria i similars."

Amb aquesta declaració, Grotowski se situa en un espai sense nom. El seu treball es troba al llindar entre el teatre i aquest espai que es resisteix a la formulació en paraules.
La questió essencial és trobar un espai de sinceritat carnal, on un és com és sense pretendre semblar un altra cosa. Dins d'aquest lloc esconcep un home total, que es troba davant d'un altre ésser humà.

Holiday (Swieto) és el terme escollit per Grotowski per resumir l'essènci del seu enfocament en aquest moment. La paraula polonesa Swieto no té un aquivalent en anglès, no significa vacances o dia no laborable sinó que es relaciona amb sacrum, sant, sence tenir necessàriament relació amb una religió particular.
Grotowski voldeixar clar en introduir una nova fase de la seva trajèctoria. Així doncs, és en el text sota el mateix títol, Holiday (Swieto): el dia que és sant, n manifesta les actuals línies directrius del seu treball.
D'aquesta manera es tanca la seva etapa dels espectacles i s'obre la nova via postteatral: la necesssitat de trobar-se amb "l'altre" el dia sant.

Grotowski s'orienta vers l'esperit dels tempsen què els homes caminaven pel desert a la recerca de la veritat. La necessitat de trobar un sentit a l'existència, de vèncer la rutina, la por a una vida nua, la manca d'amor. Segons ell, vivim a una mort en vida a la qual acabem acostumant-nos fins al punt d'ocupar-nos diligentment amb el nostre propi funeral. Aquesta mort és un vestir-se, cobrir-se, posseir i canonitzar el propi fardell. Davantd'aquesta situació existencial, es pregunta:

" Què viu? El bosc. Tenim una dita a Pòlonia: Nosotresno hi érem -elbosc hi era-; no hi serem -el bos hi serà.Llavors, com ésser, com viure com donar a llum com ho fa el bosc? També puc dir-me a mi mateix: sóc aigua, pura, que fuiex, aigua vivent; aleshores la font és ell, ella,no jo. Només si ell és la font jo puc ser l'aigua vivent."

El...