Paraules d la nit

PARAULES DE LA NIT

Home, sigues prudent. Amb la teva mesura, A 6+6
ni et pots mesurar tu, ni estrènyer l'Univers. B 6+6
Fusta en la meva mar, ombra en el meu esmerç, B 6+6 despesa
limita't ala llei de la teva natura. A 6+6

Alça, si et plau, els ulls en la tenebra, vers B 6+6
els estels que clivellen la meva carn obscura. A 6+6
Compara't al seu brill, i pensa, criatura, A6+6
què val un ideal, una llàgrima, un vers. B 6+6

Mes no et torbi l'esclat de la meva grandesa. C 6+6
Cada flor té un perfum, i cada ànima pesa C 6+6
en el fons del meu cor on l'etern éspresent. D 6+6

Que la meva amplitud et doni confiança E 6+6
en el braç que ens sosté, en la roda que avança E 6+6
i en el Sol que veuries si jo fos transparent. D 6+6

1937

MàriusTorres forma part de la generació “sacrificada” , la nascuda a la primera dècada del segle XX que visqué la guerra civil espanyola en plena joventut i que patí l’emmudiment a què va sotmetre laliteratura catalana la dictadura franquista. L’obra de Màrius Torres s’inclou dins del post simbolisme. El simbolisme explora els significats no evidents de la paraula que mostra realitats sovinttranscendents.

Aquest poema de Màrius Torres, “Paraules de la nit”, forma part de la seva obra “Com un foc invisible” i forma part de la seva primera etapa, del 1937 al 1938 amb poemes que indaguen la sevapròpia vida emocional i moral.
Paraules de la nit té una estructura força diferenciada que es divideix en dues parts: els dos primers quartets formen part de la primera part, els dos últims tercets de lasegona.
En la part primera, la nit parla amb l’home i li diu que a diferencia d’ella, la seva naturalesa es limitada, no es gran per abraçar l’Univers, ni es pot mesurar a ell mateix i que perella, es com una fusta en la mar (una metàfora). Finalment a la primera estrofa li diu que no intenti ser l’univers, ni tenir la grandesa que ell té, que es limiti a la seva naturalesa.
A la següent...