parcial filo

 “Vet aquí doncs” –vaig dir jo- “que encara que amb dificultats hem arribat a terme, hem arribat raonablement a la conclusió que les diverses parts que hi ha a la ciutat també són a l’ànima de cadaindividu, i en el mateix nombre.”
“Sí, hi són.”
“Per tant, no serà ja forçós, certament, que si quelcom determinat fa la ciutat sàvia, l’individu també ho sigui, i pel mateix?”
“Naturalment, hoserà.”
“I això que fa a l’individu coratjós fins a tal punt, això mateix fa la ciutat coratjosa fins al mateix punt, i que individu i ciutat tinguin així totes les altres coses pel que fa a la virtut?”“Forçosament.”
“I em penso, Glaucó, que direm que un home és just de la mateixa manera que la ciutat era justa.”
“També això és totalment indiscutible.”
“I no hem oblidat de cap manera allò, que la ciutat erajusta perquè, de les tres menes de gent que té, cadascuna d’elles fa el que li pertoca.”
“No crec pas que no hàgim oblidat” –digué.
“De tota manera cal no oblidar que cadascú de nosaltres serà just ifarà el que li pertoqui només si cadascuna de les seves parts individuals fa el que li correspon.”
“Certament, cal no oblidar-ho.”
“Per tant, governar correspon a la part racional, perquè és sàvia i téprevisió sobre tota l’ànima, i a la fogositat li correspondrà ser súbdita i aliada de la part racional.”
PLATÓ, La República IV (441c-442c)

1. El text anterior es tracta d’un fragment de LaRepública de Plató. Aquest fragment és certament un diàleg entre Sòcrates i Glaucó, germà de Plató. Es duen a terme diferents afirmacions que fa que el grau de complexitat del text augmenti progressivament. Enla primera afirmació realment rellevant es diu que hi ha quelcom determinant, un fenomen, que fa la ciutat sàvia i si la ciutat és sàvia l’individu ho és. Per tant podem dir que tot el diàleg esdesenvolupa a partir de la relació entre la ciutat i l’individu. Posteriorment, es parla de la justícia i del coratge. Plató “parla” mitjançant Sòcrates i expressa els seus ideals sobre els...