Paris, texas

PARÍS, TEXAS

Aquesta pel·licula de Win Wenders, retrata la soledat i la busqueda de la pròpia identitat i el sentit de l’existència d’una manera excel·lent, fet que ja es denota amb la bandasonora del film, que amb un parell de notes repetides, plasma la senzillesa del personatge principal igual que la de la pel·licula. I quan dic senzillesa no em refereixo al tema tractat i la reflexió quecomporta, que són veritablement profundes i extenses, sinó a la manera d’explicar-les.

Pel que fa a l’estil de la pel·licula cal parlar de diversos temes. L’enquadrament, per exemple, és quelcommolt cuidat al llarg del film, ja que al començament els plans estan agafats des de lluny, donant molta més importància al desert on es troba el personatge que no pas al personatge en si. Aquest és,junt amb la banda sonora, l’item que ens porta a comprendre la soledat que atravessa el personatge, ja que gràcies a les escenes on aquest apareix en tamany molt reduit i absorvit pel desert, el primerque compren l’espectador és que realment es troba sol. Un cop canvia de localització, i es trasllada a la ciutat, el tipus d’enquadrament canvia pel que fa a la dimensió i proporció dels personatgesrespecte el paissatge que els envolta, ja que cada vegada es troba menys sol, primer gràcies al seu germà i a la seva dona, i després per l’apropament del seu fill Hunter.

Deixant els elementescalars de banda, també cal parlar dels element dinàmics de la composició d’aquest film. El que primer salta a la vista, és que és una pel·lícula lenta, de ritme realment pausat. Aquest aspecte es deixaclar des del començament, i ajuda a fer-se una idea del tema tractat, i de la manera de tractar-lo. Tot i la lentitud del film, crec que és realment adequat, ja que el ritme també hi juga el seu papersimbòlic. D’altre banda, aquesta lentitud no li treu un moviment important a la pel·lícula, ja que els trasllats que fan els personatges, tan en cotxe com a peu, son constants.

Per últim també cal...