Parlem-ne de joan solà

Ressenya
Parlem-ne (Joan Solà)

Aquesta obra de Joan Solà és un recull d’articles publicats pel propi autor al Diari de Barcelona i a l’Avui escrits amb claredat i, fins i tot, amb ironia; unto necessari per a tractar certs temes que podrien provocar indignació en alguns lectors. En ells expressa unes idees molt clares, després de ser estudiades amb deteniment i amb exemples, sobre commillorar la nostra llengua; una llengua complexa pels diferents dialectes que la componen i per l’evolució que ha sofert al llarg dels segles.

Al cap i a la fi és el que pretén amb articles,per exemple, com el número 8. Sisplau, on expressa el seu suport cap a “sisplau” i considera necessària la jubilació de l’arcaic “si us plau” ja que actualment ja no s’utilitza com un condicional irarament s’usa en la llengua parlada. Solà ens aproxima d’aquesta manera cap a un català més pràctic que es basa en el que realment es diu, sense deixar de ser correcte, i no només en el que unes personesvan dir fa temps i que creuen que hauríem de dir tots els parlants de la llengua sense preguntar-se si realment els mateixos usuaris del català ho diuen.

El que pretenc dir, i amb això jadono la meva opinió (cosa que no he pogut evitar començar a fer al final del paràgraf anterior), és que no se’ns pot forçar a parlar el català d’una manera poc natural i crec haver entès que és una deles coses que ens intenta transmetre Solà amb els seus escrits.

Un altre exemple que he trobat ha sigut l’article que parla sobre les professions femenines i amb altres mots relacionats ambaquest gènere. Com a dona, considero necessari que al s. xxi se’ns reconegui com a persones en igualtat de condicions. Però quan es tracta de llengua, considero que és absurd parlar anomenant als motsmasculins i femenins, un seguit de l’altre com si es llegís un text on hi ha tot de barres (/) entre el masculí i el femení. Per exemple: “Comunicat per a tots/es els/les estudiants/es de la nostra...