Parmènides

Filosofía:
Parmènides:
Se sintetitza tot el món de l’experiència i la realitat en una estructura que absorbeix i elimina totes les varietats.
Ésa dir que el món queda reduït a una sola veritat que és el ser, que a la vegada elimina totes les seves observacions i visions que té del món perdonar lloc a una sola realitat.
L’ésser és el límit del pensament, com si tot fos o estigues dit una sola vegada, i no fos necessari cercar, investigar.Concebèix l’ésser com un ente limitat, que no pot canviar ni moure’s que fa innecessària la recerca.
Se supera la physis, el canvi; però no se’nsdiu què és aquests ésser, de què està fet, de què està ple.
El ésser de Parmènides el veu amb cos, material, com una esfera beró no l’identifica ambcap material conegut però es podria correspondre amb la realitat o el món
El pensament “s’intel·lectualitza”, però, al mateix temps, sembladeshumanitzar-se.
Parmènides introdueix la distinció entre raó i sensació, entre veritat i apariéncia, per lo que el pensament es faria més racional i teòric,i menys sentimental.
La història de la filosofia es mourà des d’aleshores entre aquests dos camins: un que porta a la realitat; un altre que es enla ment.
Parmènides va assentar unes bases noves de la filosofia que el va succeir, dirigint-se per dos vies, la de la veritat que tracta del que és iens porta a la realitat. I la via de les opinions dels mortals que és a la ment i constitueix una complerta doctrina cosmològica.