Partido amistoso 16
Páginas: 34 (8256 palabras)
Publicado: 12 de mayo de 2013
ELS MORFEMES I ELS AFIXOS FLEXIUS
La relació entre les categories gramaticals i les marques formals que
expressen aquestes categories no sempre és biunívoca. D’una manera general,
es poden delimitar quatre situacions en què no s’estableix aquesta relació:
l’al·lomorfia.
la fusió.
el sincretisme o invariabilitat.
la defectivitat o absència de marques.
La fusió ésun fenomen típic de les llengües que presenten flexió, dites llengües flexives, entre les quals hi ha totes les llengües romàniques. Aquesta possibilitat es pot exemplificar fàcilment amb la forma verbal canto. En aquesta forma, l’afix -o expressa la primera, però també el temps present i el mode.
El sincretisme, d’altra banda, es dóna en aquells casos en què coincideixen diferents formesflexives d’un paradigma. El nom llapis, per exemple, pot ésser igualment singular o plural (el llapis i els llapis)
La fusió de categories morfològiques es dóna fonamentalment en la flexió verbal, mentre que el sincretisme apareix tant en la flexió nominal com en la verbal.
ELS MORFEMES I ELS AFIXOS FLEXIUS
La relació entre les categories gramaticals i les marques formals queexpressen aquestes categories no sempre és biunívoca. D’una manera general,
es poden delimitar quatre situacions en què no s’estableix aquesta relació:
l’al·lomorfia.
la fusió.
el sincretisme o invariabilitat.
la defectivitat o absència de marques.
La fusió és un fenomen típic de les llengües que presenten flexió, dites llengües flexives, entre les quals hi ha totes les llengüesromàniques. Aquesta possibilitat es pot exemplificar fàcilment amb la forma verbal canto. En aquesta forma, l’afix -o expressa la primera, però també el temps present i el mode.
El sincretisme, d’altra banda, es dóna en aquells casos en què coincideixen diferents formes flexives d’un paradigma. El nom llapis, per exemple, pot ésser igualment singular o plural (el llapis i els llapis)
Lafusió de categories morfològiques es dóna fonamentalment en la flexió verbal, mentre que el sincretisme apareix tant en la flexió nominal com en la verbal.
ELS MORFEMES I ELS AFIXOS FLEXIUS
La relació entre les categories gramaticals i les marques formals que
expressen aquestes categories no sempre és biunívoca. D’una manera general,
es poden delimitar quatre situacions en quèno s’estableix aquesta relació:
l’al·lomorfia.
la fusió.
el sincretisme o invariabilitat.
la defectivitat o absència de marques.
La fusió és un fenomen típic de les llengües que presenten flexió, dites llengües flexives, entre les quals hi ha totes les llengües romàniques. Aquesta possibilitat es pot exemplificar fàcilment amb la forma verbal canto. En aquesta forma, l’afix -oexpressa la primera, però també el temps present i el mode.
El sincretisme, d’altra banda, es dóna en aquells casos en què coincideixen diferents formes flexives d’un paradigma. El nom llapis, per exemple, pot ésser igualment singular o plural (el llapis i els llapis)
La fusió de categories morfològiques es dóna fonamentalment en la flexió verbal, mentre que el sincretisme apareix tant en laflexió nominal com en la verbal.
ELS MORFEMES I ELS AFIXOS FLEXIUS
La relació entre les categories gramaticals i les marques formals que
expressen aquestes categories no sempre és biunívoca. D’una manera general,
es poden delimitar quatre situacions en què no s’estableix aquesta relació:
l’al·lomorfia.
la fusió.
el sincretisme o invariabilitat.
la defectivitat oabsència de marques.
La fusió és un fenomen típic de les llengües que presenten flexió, dites llengües flexives, entre les quals hi ha totes les llengües romàniques. Aquesta possibilitat es pot exemplificar fàcilment amb la forma verbal canto. En aquesta forma, l’afix -o expressa la primera, però també el temps present i el mode.
El sincretisme, d’altra banda, es dóna en aquells casos en què...
ELS MORFEMES I ELS AFIXOS FLEXIUS
La relació entre les categories gramaticals i les marques formals que
expressen aquestes categories no sempre és biunívoca. D’una manera general,
es poden delimitar quatre situacions en què no s’estableix aquesta relació:
l’al·lomorfia.
la fusió.
el sincretisme o invariabilitat.
la defectivitat o absència de marques.
La fusió ésun fenomen típic de les llengües que presenten flexió, dites llengües flexives, entre les quals hi ha totes les llengües romàniques. Aquesta possibilitat es pot exemplificar fàcilment amb la forma verbal canto. En aquesta forma, l’afix -o expressa la primera, però també el temps present i el mode.
El sincretisme, d’altra banda, es dóna en aquells casos en què coincideixen diferents formesflexives d’un paradigma. El nom llapis, per exemple, pot ésser igualment singular o plural (el llapis i els llapis)
La fusió de categories morfològiques es dóna fonamentalment en la flexió verbal, mentre que el sincretisme apareix tant en la flexió nominal com en la verbal.
ELS MORFEMES I ELS AFIXOS FLEXIUS
La relació entre les categories gramaticals i les marques formals queexpressen aquestes categories no sempre és biunívoca. D’una manera general,
es poden delimitar quatre situacions en què no s’estableix aquesta relació:
l’al·lomorfia.
la fusió.
el sincretisme o invariabilitat.
la defectivitat o absència de marques.
La fusió és un fenomen típic de les llengües que presenten flexió, dites llengües flexives, entre les quals hi ha totes les llengüesromàniques. Aquesta possibilitat es pot exemplificar fàcilment amb la forma verbal canto. En aquesta forma, l’afix -o expressa la primera, però també el temps present i el mode.
El sincretisme, d’altra banda, es dóna en aquells casos en què coincideixen diferents formes flexives d’un paradigma. El nom llapis, per exemple, pot ésser igualment singular o plural (el llapis i els llapis)
Lafusió de categories morfològiques es dóna fonamentalment en la flexió verbal, mentre que el sincretisme apareix tant en la flexió nominal com en la verbal.
ELS MORFEMES I ELS AFIXOS FLEXIUS
La relació entre les categories gramaticals i les marques formals que
expressen aquestes categories no sempre és biunívoca. D’una manera general,
es poden delimitar quatre situacions en quèno s’estableix aquesta relació:
l’al·lomorfia.
la fusió.
el sincretisme o invariabilitat.
la defectivitat o absència de marques.
La fusió és un fenomen típic de les llengües que presenten flexió, dites llengües flexives, entre les quals hi ha totes les llengües romàniques. Aquesta possibilitat es pot exemplificar fàcilment amb la forma verbal canto. En aquesta forma, l’afix -oexpressa la primera, però també el temps present i el mode.
El sincretisme, d’altra banda, es dóna en aquells casos en què coincideixen diferents formes flexives d’un paradigma. El nom llapis, per exemple, pot ésser igualment singular o plural (el llapis i els llapis)
La fusió de categories morfològiques es dóna fonamentalment en la flexió verbal, mentre que el sincretisme apareix tant en laflexió nominal com en la verbal.
ELS MORFEMES I ELS AFIXOS FLEXIUS
La relació entre les categories gramaticals i les marques formals que
expressen aquestes categories no sempre és biunívoca. D’una manera general,
es poden delimitar quatre situacions en què no s’estableix aquesta relació:
l’al·lomorfia.
la fusió.
el sincretisme o invariabilitat.
la defectivitat oabsència de marques.
La fusió és un fenomen típic de les llengües que presenten flexió, dites llengües flexives, entre les quals hi ha totes les llengües romàniques. Aquesta possibilitat es pot exemplificar fàcilment amb la forma verbal canto. En aquesta forma, l’afix -o expressa la primera, però també el temps present i el mode.
El sincretisme, d’altra banda, es dóna en aquells casos en què...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.