PARTS DEL TREBALL DE TECNOLOGIA



En primer lloc descrivim el telègraf. El telègraf és un dispositiu que utilitza senyals elèctrics per a la transmissió de missatges de text codificats, mitjançant línies amb fils o radials. El telègraf, va reemplaçar als sistemes de transmissió de senyals òptiques de semàfors, convertint-se així en la primera forma de comunicació elèctrica.

En segon lloc analitzem la historia, els tipus detelègraf, la telegrafia i múltiples comunicacions, i el funcionament del telègraf Morse.

HISTÒRIA
L'any 1746 el francès Jean Antoine Nollet, va reunir aproximadament a dos-cents monjos en un cercle al voltant d'una milla de circumferència, connectant entre si amb trossos de filferro de ferro. Nollet després va descarregar una bateria d'ampolles de Leyden a través de la cadena humana i va observarque cada un reaccionava en forma pràcticament simultània a la descàrrega elèctrica, demostrant així que la velocitat de propagació d'electricitat era molt alta. En 1753 un col·laborador anònim va suggerir un telègraf electrostàtic. Usant un fil conductor per cada lletra de l'alfabet. Els telègrafs que empraven l'atracció electrostàtica van ser el fonament dels primers experiments de telegrafiaelèctrica a Europa, però mai es van convertir en un sistema de comunicació molt útil. En 1800 Alessandro Volta va inventar la pila voltaica, el que va permetre el subministrament continu d'un corrent elèctric per a l'experimentació. Això es va convertir en una font d'un corrent de baixa tensió molt menys limitada que la descàrrega momentània d'una màquina electrostàtica, amb ampolles de Leyden que vaser l'únic mètode conegut anteriorment al sorgiment de fonts artificials d'electricitat. El telègraf electroquímic creat per l'inventor alemany Samuel Thomas von Sömmerring en 1809, basat en un disseny menys robust de l'erudit i científic català Francesc Salvà Campillo, en ambdós dissenys els missatges es podrien transmetre elèctricament fins a uns quants quilòmetres, amb cada un dels cables delreceptor submergit en un tub individual de vidre ple d'àcid. Un corrent elèctric s'aplicava de forma seqüencial per l'emissor a través dels diferents conductors que representaven cada caràcter d'un missatge; a l'extrem receptor corrents electrolitzaven l'àcid en els tubs en conseqüència, alliberant corrents de bombolles d'hidrogen al costat de cada caràcter rebut. L'operador del receptor telègrafobservava les bombolles i podria llavors registrar el missatge transmès. En 1816, Francis Ronalds instal·lar un sistema de telegrafia experimental en els terrenys de casa. Va fer tendir 12,9 km de cable d'acer carregat amb electricitat estàtica d'alta tensió. En ambdós extrems del cable es van connectar indicadors giratoris, operats amb motors de rellotgeria, que tenien gravats els números i lletresde l'alfabet. Hans Christian Ørsted va descobrir el 1820 la desviació de l'agulla d'una brúixola deguda al corrent elèctric. Aquest any, l'alemany Johann Schweigger basant-se en aquest descobriment va crear el galvanòmetre, atropellant una bobina de conductor al voltant d'una brúixola, el que podia usar-se com a indicador de corrent elèctric. En 1821, el francès André-Marie Ampère va suggerir unsistema telegràfic a base d'un conjunt de galvanòmetres, un per cada caràcter transmès, amb el qual va afirmar haver experimentat amb èxit. Però en 1824, el seu col·lega britànic Peter Barlow va dir que aquest sistema només podia treballar fins a una distància aproximada d'uns 200 peus i que, per tant, era poc pràctic. En 1825, el britànico William Sturgeon va inventar l'electroimant. Elnord-americà Joseph Henry va millorar aquesta invenció en 1828 col·locant diversos enrotllaments de filferro aïllat al voltant d'una barra de ferro. Tres anys després, Henry va desenvolupar un sistema de telegrafia elèctrica que va millorar el 1835 gràcies al relé que va inventar, perquè fos usat a través de llargs esteses de cables ja que aquest dispositiu electromecànic podia reaccionar davant...