Pastor_cerdà_noelia_pac1


ESQUEMA DE RESPOSTA
Alumna/e:
Noelia Pastor Cerdà
PART A
A.1) Definició d’interdependència i exemple de situació interdependent on no hi cap la negociació perquè es tracta d’un joc de pura coordinació.

Interpendència: el millor resultat no depèn d’un mateix (de les nostres decisions o eleccions), sinó també de les que adopti una altra persona o grup que persegueixi el mateix propòsit i perpoder obtenir-lo depèn de nosaltres mateixos.

La interpendència estratègica implica la negociació, per tal d’obtenir millor resultats. Tot i que, les situacions negociables necessiten d’interpendència, no totes les situacions interpendencials són negociables. De vegades, per guanyar l’altre ha de perdre (objectius totalment oposats), les dues parts guanyen o perden (objectius són coincidents)
En elcas dels mixtes (conflicte/ cooperació) si s’encabeix la negociació.

Exemple d’una situació interdependent “joc de pura coordinació”:
Una parella que va al jutjat per firmar el contracte de casament sense cap bé comú (ni propietats, ni fills).
Tots dos persegueixen el mateix objectiu i tots dos surten guanyant amb la signatura en un paper (compartir bens comuns que es crearan).

A.2) Conflicteamb l’Estat Islàmic pel segrest de ciutadans occidentals

En principi sembla un joc de pur conflicte, però hauria d’arribar a ser una situació susceptible a ser resolta negocialment, buscant un acord entre les dues parts, on es valori més el resultat obtingut per l’acord, que no si ho solucionen per ells sols (ja que degollar a segrestats suposa un delicte penal). Hauria d’intervenir uns tercersperquè els fessin canviar de percepció (purament conflictiva)

PART B
B.1) Anàlisi dels principals paràmetres negocials (interdependència, tipus de joc, estructura d’incentius, etc.)

Exemple: discussions per la pista de futbol a l’hora de l’esbarjo.
Descripció de la situació:
Un grup de nens/es de 6é sempre són els que la utilitzen i la resta de nivells es queixen perquè no poden jugar mai. Elgrup d’alumnes grans consideren que ells són els que més temps porten a l’escola i els qui poden decidir si juguen o no a la pista. Mentre que els altres han d’assumir les seves decisions. Aquests últims demanen ajuda al seus tutors i demanen ser ells ara els qui puguin jugar a la pista ja que durant tot el curs no han pogut. Els tutors proposen de fer rotacions al llarg de la setmana i així quetothom pugui gaudir de la pista de futbol. Els alumnes de 6é s’hi tornen a oposar perquè ells quan havien estat en el cursos inferiors no havien pogut gaudir mai de la pista per les mateixes raons que ells ara volen imposar. Els tutors davant la negativa decideixen tancar la pista per a ells si es neguen a cooperar i donar l’oportunitat als dels altres cursos en la rotació si estan disposats acompartir i no jugar exclusivament. En el cas, que qualsevol altre s’hi ho posi a compartir no podrà gaudir-ne.

Parts del conflicte:
Jugador 1: els nens/es de 6é
Jugador 2: la resta de nens/es (d’altres cursos)

Interdependència i tipus de joc: si existeix, ja que les dues parts que entren en conflicte persegueixen el mateix propòsit (jugar a la pista de futbol). En principi, el tipus de joc que estracta és de pur conflicte, on una de les part guanya sempre i l’altra perd. Però, hem de buscar una situació negocial perquè tothom pugui sortir guanyant: conflicte/cooperació

B.2) Respon també a les següents preguntes:

1) Quina és la primera de les parts en actuar, i quines alternatives té?

Els nens/es de 6é són els primers en actuar: continuar negant-se per no perdre el privilegi que hanobtingut al llarg del curs i jugar exclusivament ells.

Alternatives a aquesta acció de negació:
buscar altres espais de l’escola i pati on els alumnes puguin estar al llarg de la setmana (pista de futbol, pista de basquet, taula de ping-pong, biblioteca, taules de pícnic...)
agrupar-los per cicles
ubicar en un dia a la setmana l’exclusivitat d’aquell cicle. Per altra banda, deixar un dels dies,...