Pató

PLATÓ


Contexts polític i filosòfic
• Plató és un filòsof grec que viu a Atenes al s. V aC.
 La polis d’eixa època és el bressol del pensament filosòfic grec.
 Viu la democràcia atenesa en l’esplendor de la polis i la oligarquia dels 30 tirans quan es perd la Guerra del Peloponés.
• Pas del mite al logos: Canvi radical en la concepció del coneixement, sobretot de la natura, per lespoques eixides que donen les teories anteriors.
• Les convulsions polítiques que viu li duen a interessar-se per la política.
 La condemna de Sòcrates fa que no vulga entrar en la participació política.
• Té 5 influències en la seua filosofia:
 Sofistes: Són qui durant la democràcia formen els ciutadans que triomfaran en l’àmbit polític ensenyant-los a persuadir amb l’art de l’oratòria. Teoriescom el relativisme (no veritats absolutes), l’escepticisme (dubtar-ho tot), el convencionalisme (lleis i morals ho són per convencions humanes) i empirisme polític (és bo allò que la majoria diu). Plató pensa el contrari.
 Sòcrates: Problemes morals i polítics, coneixement de l’essència i mètode maièutic.
 Heràclit: Concepció del canvi permanent.
 Parmènides: Característiques de l’Ésser.
Pitagòrics: Concepció dualista de l’ésser humà, immortalitat de l’ànima i importància de les matemàtiques.
• L’objectiu de la República és fer un escrit polític per a poder aconseguir un estat just que garantisca la felicitat de tots els seus membres.

Teoria de les Idees
• Plató creu que existeixen les veritats universals, objectives i absolutes sobre la realitat.
• Aquestes veritatss’anomenen Idees: la noció única, eterna i inalterable d’una cosa.
 Les Idees són les essències (allò que està en tots els individus de la mateixa classe) que les coses copien o imiten.
 No provenen dels sentits perquè estarien en continu canvi i el coneixement dels sentits és enganyós.
 Constitueixen l’objecte del vertader coneixement.
 Són immaterials, eternes i immutables.
 Les Idees són mésreals que els objectes percebuts pels sentits perquè:
1) L’objecte participa de la Idea imitant-la, aleshores la Idea és la causa.
2) L’objecte naix i mor a diferència de la Idea que prevaleix eterna.
3) L’objecte està en continu canvi, però la Idea sempre està igual.
 Les Idees són principis unificadors de la unitat, d’elles ragen les còpies captades pels sentits.
 Hi ha Idees de totes lescoses: valors ètics i estètics,magnituds, objectes matemàtics, éssers naturals, coses artificials...
1) No n’hi ha de coses imperfectes (brutícia, lletjor, injustícia...) perquè no s’interpreten com a realitats, sinó com a mancança de realitat.

Dualisme ontològic
• Si les Idees no se situen en el món material i físic significa que hi ha un altre món.
• Plató distingeix dos graus derealitat:

 Món sensible: Material, múltiple, canviant, efímer...
1) És l’esfera dels realitats que es perceben per mitjà dels sentits.
2) És inferior a l’altre món perquè està en continu procés de canvi.
3) És el món de l’esdevenir perquè està entre el ser i el no-res absolut.
 Món intel•ligible: Immaterial, immutable, invisible, etern...
1) És transcendent perquè les realitats es percebensols per mitjà de la raó.
2) És superior a l’altre món perquè les realitats seues mai canvien.
3) On pertanyen les Idees. Dins de les Idees hi ha un jerarquia on en es troben les Idees inferiors o ens matemàtics que necessiten del món sensible i copies altres Idees, i les Idees superiors que sols necessiten d’elles mateixes per a aconseguir el coneixement. Les Idees més superiors són les deJustícia, Bellesa, Saviesa i Ser, però sobre totes aquestes i les demés és troba la Idea de Bé que és la Idea suprema d’on raja tot el demés (Idees i objectes sensibles).
• Hi ha una relació entre el móns sensible i l’intel•ligible.
 Mite de Demiürg: Un artesà plasma el model de les Idees perfectes amb una argila caòtica, mòbil i amorfa, aleshores li n’ixen imitacions imperfectes.
 Les realitats...