Patata

Es denomina rellotge a l'instrument capaç de mesurar el temps natural (dies, anys, fases lunars, etc.) En unitats convencionals (hores, minuts o segons). Fonamentalment permet conèixer l'hora actual, encara que pot tenir altres funcions, com mesurar la durada d'un succés o activar un senyal en certa hora específica.
Els rellotges s'utilitzen des de l'antiguitat ia mesura que ha anat evolucionantla tecnologia de la seva fabricació han anat apareixent nous models amb major precisió, millors prestacions i presentació i menor cost de fabricació. És un dels instruments més populars, ja que pràcticament moltes persones disposen d'un o diversos rellotges, principalment de polsera, de manera que en moltes llars pot haver diversos rellotges, molts electrodomèstics els incorporen en forma derellotges digitals i en cada ordinador hi ha un rellotge.
El rellotge, a més de la seva funció pràctica, s'ha convertit en un objecte de joieria, símbol de distinció.
La major precisió aconseguida fins ara és la de l'últim rellotge atòmic desenvolupat per l'Oficina Nacional de Normalització (NIST) dels EUA, el NIST-F1, posat en marxa el 1999, és tan exacte que té un marge d'error de només un segoncada 30 milions d'anys.
història
Article principal: Història de la rellotgeria.
Els antics van conèixer diverses espècies de rellotges. Vitrubio parla del rellotge d'aigua o clepsidra, el d'aire, el de sol i d'altres espècies que ens són desconegudes.
Els egipcis mesuraven amb la clepsidra els moviments del Sol D'igual mitjà es valia l'il · lustre astrònom per les seves observacions. Lesclepsidres i els rellotges de sol van ser inventats a Egipte en temps dels Ptolemeus, les clepsidres van ser després perfeccionades per Escipión Nasica o segons altres per Ctesibio (deixeble dels oradors romans mesuraven amb elles la durada dels seus discursos.)
Es creu que els grans rellotges de peses i rodes van ser inventats a Occident pel monjo benedictí Gerbert (Papa, amb el nom de Silvestre II,cap a finals del segle X) encara que ja amb alguna anterioritat es coneixien en l'Imperi bizantino.1 Segons altres fonts, el primer rellotge que parla la història construït sobre principis de mecànica és el de Richard Wasigford, abat de Sant Albano, que va viure a Anglaterra cap 1326, ja que pel que sembla la invenció de Gerbert (després Silvestre II) no era més que un rellotge de sol. El segon ésel que Santiago Dondis va fer construir a Pàdua cap 1344 i en el qual segons refereixen es veia el curs del sol i dels planetes. El tercer va ser el que hi havia al Louvre de París,manat portar de Alemanya pel rei Carles V de Francia.2 L'avantpassat directe d'aquests instruments podria ser el complex mecanisme d'Anticitera, datat entre 150 i 100 a. C.1
Rellotge de l'hora universal, inventat perCarlos Albán.
A Espanya, la notícia més antiga de la instal · lació d'un rellotge de torre data de 1378, quan es recullen en un document les condicions establertes entre el capítol de la catedral de València i Joan Alemany, mestre de rellotges procedent d'Alemanya, per realitzar un rellotge d'esfera gran per ubicar-lo en l'antic campanario.3 Dins dels rellotges mecànics considerats els més anticsdel país es localitza el rellotge «seny de les hores» que va ser instal · lat a la catedral de Barcelona el 1393, el instal · lat al campanar de l'església de Sant Miquel de la vila de Cuéllar (Segòvia) l'any 13.954 5 i finalment a la catedral de Sevilla un altre el 1396, la inauguració va tenir lloc el 22 juliol 1400 en presència del rei Enric III de Castilla.6
El primer que va imaginarconstruir rellotges de butxaca va ser Pedro Bell de Núremberg; seu aspecte els va valer el nom de «ous de Núremberg». En 1647, Christiaan Huygens va aplicar als rellotges de torre o de paret el pèndol, el descobriment es deu a Galileu. El mateix físic va aplicar en 1665 el moll d'espiral als rellotges de butxaca. En 1647, el ginebrí Gruet, resident a Londres, va aplicar al rellotge la cadeneta d'acer...