Patentes ciencia

Un cop realitzat l’esquema que sintetitza el text sobre patents biotecnològiques a l’agricultura, farem unes pinzellades a les idees principals de l’autor, David B. Resnick, per tal de poder-les comparar amb altres línies argumentals de diferents autors, i poder definir-ne les pròpies conclusions.

En primer lloc, i sense posicionar-se gaire, l’autor fa una breu explicació sobre els avantatgesi els inconvenients que presenten les patents de DNA en l’agricultura. Sense parar gaire atenció, sí que seria necessari comentar la importància que alguns autors donen a aquest punt. Sovint, la industria biotecnològica queda malmesa per la manipulació de certs àmbits de la societat reacis a aquest tipus d’avenços. S’hauria, doncs, de fer l’esforç des del món de la biotecnologia, d’informarplenament i obrir-ne més les portes, per tal d’evitar aquesta visió catastrofista de la biotecnologia.

Seguidament, D. B. Resnick, fa una passada per les possibles conseqüències que comporten en la societat agrícola la aplicació de les patents com a protecció jurídica de les invencions biotecnològiques.

Resnick defensa la posició que aquest sistema de propietat industrial suposa un avenç econòmicimportant per a les empreses i els governs que s’en fan partícips, però que no és més que un mètode d’ampliar aquest marge de desigualtat entre els països en desenvolupament i els països desenvolupats. Això, segons Resnick, es dóna per l’establiment d’un sistema econòmic monopolista com a conseqüència d’aquestes pràctiques jurídiques. Així, els agricultors es veuen obligats a comprar determinadesllavors i productes essencials per al cultiu, com herbicides i pesticides, que provoquen un enriquiment de les empreses biotecnològiques i un encara més dur empobriment dels països en desenvolupament que no es poden permetre aquests sistemes.

Fins i tot, Resnick, va una mica més enllà, en interpretar la pràctica d’algunes empreses, com és el cas de Monsanto, de cometre trampes legals, com serial’aplicació de l’anomenada Tecnologia Terminator, que consisteix en crear llavors infèrtils, per tal d’obligar als agricultors a comprar les seves llavors cada any i evitar així que aquestes es puguin replantar.

Sobre aquest problema, existeix una sentència, Monsanto Canada Inc. versus Schmeiser. Neutral citation 2004 SCC 34. File No.: 29437. 2004: May 21, basada en aquest fet que menciona D.B. Resnick, on Percy Schmeiser, un agricultor de Canadà va ser demandat per Monsanto per la sembra i el cultiu en els seus cultius convencionals, de llavors de la multinacional sense que aquest hagués pagat els drets de patent. Es va establir, doncs, que l’ús de llavors transgèniques sense autorització, encara que aquesta sigui deguda per una contaminació, està penada per les lleis internacionalsde patents.

En les veus a favor de la pràctica de patents, trobem, per exemple, autors com Enrique Iáñez Pareja, del departament de microbiologia i biotecnologia de la Universitat de Granada, que es posiciona a favor d’aquestes pràctiques argumentant que el DNA no és “vida”, doncs es tracta només d’una substància química que porta informació que es pot utilitzar d’intermediari per a lafabricació de nous productes.

D’altra banda, autors com D. Nelkin y M.S. Lindee, es posicionen definint que aquestes pràctiques científiques són una sacralització del DNA i els organismes modificats genèticament, i que només serveixen per establir una visió més reduccionista de l’home.
Tornant al text de David B. Resnick, observem un altre dels factors importants de debat en el àmbit de les patentsbiotecnològiques. L’anomenat biocolonialisme o biopirateria. Es tracta d’una nova faceta d’explotació científica per part d’empreses i governs pel que fa a l’apropiació de recursos i coneixements establerts en pobles i cultures.

En aquest punt trobem una de les veus més clares al respecte. Es tracta de la directora de la Research Foundation for Science, Technology and Ecology de Nova Delhi, a...