Patrimoni Natural - Resumen

Patrimoni Natural. Elogi i defensa de la diversitat lingüística. Jesús Tuson

Introducció
El meu nom és Pablo Morales Amor i en aquest treball parlaré del llibre que he llegit, Patrimoni Natural. Elogi i defensa de la diversitat lingüística, de Jesús Tuson. En primer lloc, relataré els motius pels quals l’he triat i l’he tornat a llegir. He de dir que el vaig llegir fa dos anys, quan el meuprofessor de l’institut ens va obligar a llegir-lo. Un any després, el vaig haver de tornar a llegir a la universitat i em va agradar encara més però mai no vaig tenir l’oportunitat de compartir amb ningú allò que el llibre m’havia trasmés i eixe és el meu propòsit hui.
Per començar, comentaré quina serà l’estructura d’aquest treball. En primer lloc, parlaré de l’autor. Tot seguit comentaréaspectes generals de l’obra i faré un breu resum de cadascuna de les seues parts. En tercer lloc, em centraré en dos capítols que m’han paregut molt interessants i que estan estretament relacionats. Per finalitzar, faré una xicoteta conclusió i valoració personal i amb açò conclourà el meu treball sobre el llibre llegit, Patrimoni Natural. Elogi i defensa de la diversitat lingüística.


L’autorBé, com he dit adés, em centraré primerament en l’autor. Aquest llibre ha estat escrit per l’escriptor valencià Jesús Tuson, professor de lingüística i catedràtic a la Universitat de Barcelona fins que es va jubilar a 2009. Ha escrit altres llibres també de sociolingüística com ara Mal de llengües i Una imatge no val més que mil paraules.
L’obra

Pel que fa al llibre, Patrimoni Natural és unllibre que tracta de sociolingüística. Però no un tipus de sociolingüística especialitzada sinó sociolingüística assequible per a tothom, ja que Tuson ens apropa els termes propis d’aquesta disciplina a tots aquells que no en som experts. El llibre es divideix en tres parts. La primera, De l’uniformisme a la diversitat. La segona, Elogi (i defensa) de la diversitat lingüística i la tercera els caminsde l’entesa.
A la primera part l’autor ens introdueix en el món de les llengües i de quina ha sigut l’evolució d’aquestes al llarg de la història de la humanitat. De com hem passat d’una llengua probablement comuna a unes sis mil llengües parlades per tot arreu del món. També s’ observa com l'element fonamental que marca la diferencia entre les persones són les llengües, i existeix 3 raons perexplicar la variació d'aquestes: l'adopció de la llengua no sempre és la mateixa que la llengua original, que sempre produeix alguns canvis que s'acumulen de generació enrere generació; la separació geogràfica; i per últim, les llengües estan canviant sempre, apareix noves estructures, sistemes vocàlics, etc.
Gràcies a les variacions de les llengües , la majoria de la gent és bilingüe, encara quesegueix existint l'anomenat "monolingüe militant" i "monolingüe natural". El primer terme defineix aquella persona que solament parla una llengua perquè pensa que és suficient i no te cap intenció d'aprendre altra, ja que pensa que els bilingües parlarà en ell en la seua llengua. I el segon terme es refereix a aquelles persones que només parla una llengua perquè no saben que existeix altresllengües, i la diferència que tenen amb el "monolingüe militant" és que aquests volen aprendre altres llengües. Ara l'anglès és la llengua dominant, però no perquè és la millor llengua sinó perquè els països que parlen l'anglès tenen una gran influència en el món, como era abans el llatí durant l'imperi romà. I aquesta part termina amb el capítol que defendeix que el llenguatge és la comunicació que hiha entre les persones. I és l’arrel de totes les llengües que hi ha en el món.

A la segona part l’autor es centra en la defensa de la diversitat lingüística, ja que si defenem la diversitat de fauna i flora, les llengües haurien d’ésser considerades com a éssers vius que cal protegir, ja que sols moren quan deixem de parlar-les. Dins d’aquesta segona part, Tuson ens explica què és l’arbre...